Agònic. L’avantatge de 10 punts a favor de l’Spar Girona (33-43) quan faltaven tres minuts pel final del tercer quart podia fer pensar que les gironines lluitarien fins al final per aconseguir l’average particular amb el València Basket -que havia guanyat a Fontajau 58-72. La bona defensa, sobretot en la primera meitat, havia permès al conjunt dirigit per Alfred Julbe tenir aquest avantatge de 10 punts en el marcador. Però ja sabem de quin peu calça l’equip valencià, i de mica en mica va anar retallant la diferència per arribar a un desenllaç intens i en el qual qualsevol dels dos equips n’hagués pogut sortir victoriós. Va ser l’Uni, que després de veure’s per sota amb el 53-52, va ser més efectiu en atac i va tornar a intimidar en defensa per assolir una victòria molt important (55-61). No es va notar en cap moment que l’equip feia 11 dies que no competia. Havia guanyat a casa a l’Ensino el 4 de gener, però un brot per Covid-19 a la plantilla havia fet aturar els entrenaments i la competició. De fet, l’equip no es va exercitar de forma col·lectiva fins divendres, però això tampoc es va notar a La Fonteta de Sant Lluís, perquè el conjunt entrenat per Alfred Julbe va fer un partit molt seriós i va aconseguir una important victòria gràcies, sobretot, a la bona defensa. Com tampoc es va notar que María Araújo havia estat aturada durant 9 mesos i mig, o el que és el mateix, 295 dies. El seu últim partit havia estat a Fontajau en l’última jornada de la fase regular de la temporada passada davant Perfumerías Avenida i ahir va tornar a jugar després de la lesió patida abans del play-off de la temporada passada. No va estar molta estona sobre la pista, cinc minutets entre el primer i el segon quart, però ho va fer en un bon nivell, i sent atrevida, com ja ho havia fet abans de la lesió.
De fet, va ser un triple de la gallega -els seus únics 3 punts en el partit- que van posar a l’Uni amb un avantatge de vuit punts a l’inici del segon quart (10-18) i a partir d’aquí semblava que l’equip tenia controlat el duel en tot moment. Només la qualitat de Cristina Ouviña, que va anotar 22 punts, va mantenir vives les esperances de les contrincants durant la primera meitat (23-31). Els primers 20 minuts de les gironines sense deixar espais a les rivals ni concedir segones oportunitats. També és cert que no havien estat del tot encertades en atac, i això ho va aprofitar el València per apropar-se, de mica en mica, en el marcador, per arribar a un desenllaç agònic. Quan faltaven dos minuts i mig Rebecca Allen va posar a les locals per davant després de molt temps (53-52) -només havien liderat el marcador amb el 2-0. Un 2+1 de Gardner va posar a l’Uni, de nou, per davant (53-55), però Gulich tornava a igualar el duel (55-55) amb dos minuts encara per davant. Tot i així, les gironines va estar més encertades en els últims instants i van defensar millor. Després, Gardner i Burke van sentenciar des de la línia de tir lliure.
