Els Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín 2022 van donar el tret de sortida amb la cerimònia inaugural a l’Estadi Nacional de la capital xinesa, que es va convertir així en la primera ciutat en la història que alberga els jocs d’hivern i d’estiu (2008). L’estadi, conegut popularment com «el Niu d’ocell» i que també va ser escenari de la inauguració de la cita el 2008, comptava amb una capacitat extremadament limitada per la pandèmia del coronavirus, que també va motivat que l’obertura tingués una durada molt més curta de l’habitual (cent minuts).

A la tribuna van presidir el començament dels Jocs el president xinès, Xi Jinping, i el president del Comitè Olímpic Internacional, l’alemany Thomas Bach. L’espectacle inaugural, dividit en 15 segments que van incloure la desfilada de les delegacions nacionals i l’encesa de la Flama Olímpica, estava dirigit pel reconegut cineasta xinès Zhang Yimou, quetambé va portar la batuta de les cerimònies d’obertura i tancament dels Jocs de Pequín 2008. Un compte enrere de dos minuts i un espectacle de focs artificials van iniciar l’acte, una al·legoria del començament de la primavera tal com marca el primer dia del calendari lunar xinès, que es va celebrar aquesta mateixa setmana.

Abans de la desfilada de les delegacions es va hissar la bandera xinesa, que va arribar fins al màstil de mans d’un passadís humà format per nens i adults, que abillats amb vestits tradicionals, uniformes militars i professionals van lliscar l’ensenya amb l’única melodia de fons de la corneta entonada per un marrec. Entre altres mandataris, hi van serpresents el president de Rússia, Vladimir Putin, el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, i el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus. Espanya hi estava representada pel ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta.

A més de per la pandèmia, aquests Jocs estan marcats pel boicot diplomàtic impulsat pels Estats Units en resposta a les suposades vulneracions dels drets humans a la Xina -que el seu Govern nega- i al qual s’hi han afegit països com el Regne Unit, Austràlia o el Canadà.