Segurament, les llàgrimes de Frida Eldebrink al final del partit expliquen, millor que qualsevol paraula, la sensació de veure com la possibilitat de jugar la Final Four de l’Eurolliga es va escapar aquest dissabte de les mans de l’Spar Girona. A cinc minuts del final, dos triples de l’escorta sueca semblaven repetir a tothom que allò que semblava impossible, que Girona tingués un equip entre els quatre millors d’Europa, sí que era possible. Eldebrink es retirarà a final de temporada sense haver arribat mai a jugar una Final Four de l’Eurolliga. Tot i haver estat una gran jugadora. L’Uni acabarà la temporada sense la seva primera Final Four de l’Eurolliga. Tot i haver fet un molt bon bàsquet durant molts partits de l’any i donar la cara fins al darrer minut a Salamanca. Però no en va fer prou. Perquè al bàsquet és un esport que es competeix contra algú. I, si fa gairebé set anys, Roberto Íñiguez va ser clau perquè l’Uni guanyés la seva primera lliga agafant el relleu de Ramon Jordana i no perdent cap partit fins a aixecar el títol. Aquest cop, assumint un paper molt menys agradable per als aficionats gironins, el tècnic de Vitòria ha estat el protagonista, en els partits i en les prèvies, perquè el Perfumerías Avenida deixés l’Uni sense el premi gros. Íñiguez va preparar l’ambient i els 23 punts de Kahleah Cooper van aixecar el mur que, llastrat pels gairebé quatre minuts sense anotar del principi del darrer quart, l’Uni ja no va poder escalar (74-65).

MVP de la darrera final de la WNBA, pur talent anotador, Kahleah Cooper va ser la gran protagonista de la posada en escena del partit. Würzburg, el calent pavelló de Salamanca no va quedar ni un sol seient lliure, va encendre’s amb un parcial 8-0 de sortida. Roberto Íñiguez volia començar clavant un cop de punt sobre la taula i, tot i que el va clavar, l’Uni no es va deixar impressionar. Ni amb el 8-0 de sortida, ni amb el 15-9, amb 10 punts de Cooper del final del primer quart. Si Íñiguez té molta experiència, Alfred Julbe encara te més hores de vol en això del bàsquet i, a diferència del primer partit, les gironines no van deixar que el Perfumerías Avenida agafés grans diferències en el marcador. Els canvis de Julbe - amb una segona unitat de quatre jugadores (Flores, Drammeh, Araújo i Labuckiene) que, per moments, poden agafar rols semblants a les titulars - i el seu gust per entrar en el cos a cos tàctic amb el tècnic rival alternant defenses individuals amb zona van equilibrar el partit: 17-17 després de dos tirs lliures de Rebekah Gardner.

Primer embat castellà superat. El protagonisme de Laia Flores i la feina de Labuckiene prop de la cistella en van tenir part de la culpa, però el Wûrzburg, el Perfumerías Avenida i Roberto Íñiguez encara tenien més cartes amagades sota la taula. Un era Karlie Samuelson. La petita de les germanes no té el talent de l’ara lesionada Katie Lou, però té molt bona mà per tirar de lluny. Tres triples seus, gairebé consecutius, i un bàsquet de Cooper, de qui si no?, van tornar a enviar l’Uni a caminar vora d’un precipici, 30-22, que al descans ja semblava més lluny, 33-29, i gairebé saltat en el tercer quart quan Kennedy Burke va retrobar l’encert en el tir. En un dels moments claus de la temporada, en un d’aquells dies i escenaris on la pilota pot cremar a les mans, la nord-americana va voler demostrar que no només és una jugadora de partits de primera fase. Amb onze punts sense cap errada, l’aler pivot formada a UCLA va ser la principal culpable que els aficionats del Würzburg tremolessin en veure el 44-43 en el marcador. El partit i la Final Four, la que hauria estat la primera de l’Uni i d’Eldebrink o l’última de Laia Palau, estava allà. Però calia agafar-la. I en el darrer quart, les jugadores del Perfumerías Avenida van saber estirar més la mà que les gironines.

L’Uni va necessitar gairebé quatre minuts anotar el primer bàsquet del darrer quart. Laia Palau va agafar la responsabilitat per anotar forçant una penetració just després que Leo Rodríguez obligués Julbe a demanar mort davant la màxima diferència del partit en el marcador (54-45). L’Avenida, però, havia vist el bitllet cap a la Final Four i es va llançar agafar-lo. La inesperada aparició de Bella Alarie, la pivot nord-americana va anotar dos tirs oberts en moment claus, va fer tremolar la terra sota els peus de l’Uni amb desavantatges de més de deu punts. Quan més complicat semblava el panorama per a les gironines, els dos triples d’Eldebrink van tornar a fer emmudir Salamanca (58-53). La sueca no es volia retirar sense jugar una Final Four de l’Eurolliga. L’Uni no havia perdut la cara a un partit igualat que, un dia més, s’encaminava a un final igualat. Un final on Mayte Cazorla, des de fa temps que la simple substituta de Sílvia Domínguez, i Kahleah Cooper van saber molt com trobar el camí de la línia de tirs lliures. Per allà, sumant de punt en punt, deixar el Perfumerías Avenida de Salamanca al costat del Sopron, el Praga i el Fenerbahce en el cartell de la Final Four de l’Eurolliga..