El Vila-real no va creure en poder tornar a fer un miracle. Com si la màgia s’hagués esgotat davant de Juventus i Bayern i com si en veure la final tan a prop el vertigen el portés a renunciar a ser ell mateix. El Vila-real va sortir a defensar a Anfield i no va aguantar. Dos torpedes, un en pròpia porta d’Estupiñán i un altre de Sadio Mané, van deixar trontollant el conjunt espanyol i apel·len al miracle en la tornada.
El pla del Vila-real va ser clar i no va pretendre enganyar ningú: aguantar. Resistir el que donessin les cames, la sort i la precisió del Liverpool. Unai Emery va disposar l’equip per defensar i esperar algun cop de sort al contraatac. Però el Liverpool va ser superior en intensitat i contundència que els grocs, que no eren capaços ni de guanyar un duel i que van veure com tota la primera part –i la majoria del partit– es va jugar a prop de la seva àrea.
En tot cas, els gols van arribar a la segona part. Primer per un error combinat d’Estupiñán i Rulli i només dos minuts després, una gran passada de Salah va ser aprofitada per Mané. Fins al final, un monòleg dels locals que no es va traduir en més gols.
