Agafa el micròfon i diu el primer que li passa pel cap. «He deixat de jugar, però veig que em toca ser també presentadora!». Laia Palau és a tot arreu. Camina amunt i avall per Fontajau a diari, analitza els entrenaments de les més menudes i si cal, viatja fins a Madrid per ser una de les moltes convidades de la gala de presentació de la Lliga Femenina, una competició que començarà la setmana vinent. No va ser l’única representant de l’Spar Girona que s’hi va deixar caure. La va acompanyar María Araújo, habitual en aquesta mena d’actes. L’una i també l’altra van tenir l’oportunitat de parlar dels objectius de l’Uni per aquesta temporada. Un equip encara en construcció, que va de menys a més, i que aquest divendres disputarà la primera competició oficial, amb la semifinal de la Lliga Catalana a Fontajau contra el Barça CBS. No serà fins el dimecres vinent, també a casa, que obrirà la Lliga davant del València. Tot just ara comença, és el tret de sortida. Ni Palau ni Araújo van parlar de fites majúscules, d’anar a per totes. Van optar per la prudència. Però sense descartar el grup que dirigeix Bernat Canut per fer-la grossa. Això sí, sempre des de la humilitat.
Palau, una de les convidades estrella, pel que ha sigut, és i serà en el món del bàsquet femení, va pensar-s’ho poc quan se li va preguntar per quines eren les aspiracions de l’Spar Girona. «Fer el de sempre. Això significa que serem aquell germà petit que molesta els germans grans. Intentarem estar a les finals, competir pels títols i sobretot classificar-nos per l’Eurolliga, una competició en la qual volem consolidar-nos». És ben conscient que l’Uni, que engega un nou cicle a la banqueta i també a la pista, té encara feina per fer. S’han mantingut algunes jugadores, com la pròpia Araújo i també Laia Flores, Drammeh, Labuckiene i sobretot Gardner, MVP de l’últim campionat. Però han arribat cares noves, començant per la del tècnic, Bernat Canut, i continuant per Irati Etxarri, Laura Cornelius o Marianna Tolo. Tot, per competir contra equiparros de la mida del Perfumerías Avenida, València i d’altres conjunts que segur que donaran molta guerra. Per això mateix, Palau triava la prudència com també ho feia Araújo. «Nosaltres anirem com sempre, anar fent, poc a poc i treballant entre totes. L’Uni és un club que ha anat creixent i amb pocs anys ha aconseguit treure el cap entre els de més amunt. Això ens mostra que hem de ser constants i alhora humils, sempre buscant petites victòries i, per què no, també títols. Esperem estar de nou a l’Eurolliga i també que Fontajau estigui gairebé sempre ple. S’ho miraven de ben a prop Alba Torrens (València), Silvia Domínguez (Perfumerías) i Laura Peña (Cadí la Seu), algunes de les rivals d’un curs que es preveu emocionant. Aquí i també a Europa, on des de Girona hi ha ganes de competir-hi un any més. Perquè això sigui possible, però, toca superar la prèvia. Els dies 12 i 19 d’octubre, contra el l’ESB Villeneuve francès. Una data marcada amb vermell. Llavors Tolo, encara jugant el Mundial, ja estarà a disposició de Bernat Canut. Potser també el fitxatge que manca per tancar la plantilla. O Shay Murphy, qui arribava fa uns dies per completar els entrenaments, però qui té números de quedar-se. És una possibilitat ben real i s’esvairan alguns dubtes al respecte si la californiana competeix divendres contra el Barça a la Lliga Catalana.
