Potser encara és aviat, però els números fan prou patxoca. Cinc partits i quatre victòries. Només una relliscada. Sense fer un gran partit, es perdia per dos punts a la pista del Bàsquet Girona B (77-75). Tota la resta, de moment, són alegries. Més de 400 punts a favor, registres que només atrapa un altre equip, i 339 en contra, el segon millor bagatge de la categoria. El Bisbal Bàsquet va per feina i ha engegat la temporada embalat. A la lliga EBA, sí, però també després de deixar petja a la Lliga Catalana, plantant-se a la final i perdent-la parlant-li de tu a tu al filial del Barça (75-67). Amb això, però, és evident que no n’hi ha prou. Tot just s’inaugura el mes de novembre i de feina per fer n’hi ha molta. Ara bé, començar bé sempre és benvingut. Lligar una bona inèrcia de resultats i que les sensacions també siguin positives és clau per encarar el que ve. Sobretot ara, que el calendari fa pujada. De tot plegat en parla Carles Rofes, el seu entrenador. Nouvingut al club, al poble, i a una manera de fer. Però ja del tot adaptat i content d’haver escollit, uns mesos enrere, aquest repte.

Ell és del parer que cal tocar de peus a terra. Com a qualsevol tècnic, no té cap ganes de veure com l’eufòria s’instal·la al seu vestidor. «Les quatre victòries ens serveixen per tenir, precisament això: quatre victòries. Es diu que més o menys amb 13 pots tenir assegurada la salvació, així que quan les atrapem, llavors mirarem on som. Encara ens queda una mica lluny. És un tòpic, però vull anar partit a partit i més en una categoria així, on hi ha tanta igualtat». Primera crida a la calma. En segueix alguna més. «Tot just acabem de començar. Ens hem enfrontat a un parell de rivals que ens visitaven amb moltes baixes, per exemple, i la majoria de plantilles estan en construcció i adaptant-se. Ens falta marge per saber com a on anirem».

Considera, per tant, que les properes setmanes seran clau per veure realment quin és el present del Bisbal Bàsquet i quin pot ser el seu sostre en el futur més immediat. «Al novembre ens enfrontarem a rivals forts i serà llavors quan podrem dir si mengem carn o peix. A tothom volem guanyar, és clar, però aquest mes ens servirà per saber si el que estem fent està bé o si hem de millorar moltes coses. Si estem a dalt i podem somiar, o si per contra ens quedem enrere i hem d’apretar les dents perquè no ens atrapin els de baix». Demà, i per començar, torn per rebre l’Alfindén aragonès. «Ve de fer l’últim play-off per pujar, compta amb tres victòries i disposa de molta experiència, a part d’haver fitxat molt bé». Una setmana més tard es visita el Mataró, un clàssic de la categoria que aquest curs no l’ha encetat amb massa bon peu, però que a casa sempre és un os difícil de rosegar. El 19 de novembre, duel amb el Castelldefels, un altre dels equips destacats i que, com el Bisbal, només ha perdut un partit fins ara i presenta el mateix balanç. Es tanca el mes al camp del filial del Joventut: «A part del talent habitual, aquest any disposa d’una plantilla molt sòlida i compensada». Quatre exàmens de nivell abans d’afrontar, al desembre, el derbi amb el Quart i el desplaçament a Palma, contra el gran favorit a l’ascens.

Les claus de l’èxit

Passi el que passi, de moment la feina ben feta està donant els seus fruits. Per sensacions, per joc i sobretot per resultats. «Això ve ja del curs passat, en el que la trajectòria era molt positiva. Però també perquè disposem d’un equip molt sòlid, amb gent que fa molts anys que juga en aquesta categoria. Tothom és competitiu. I se li afegeix que el nostre pavelló té un gran ambient, amb una atmosfera de bàsquet molt maca». Treu pit per comptar amb una «plantilla molt completa» en la qual s’han «adaptat a la perfecció» les tres incorporacions d’aquest últim estiu: Lamin Dibba, Jaume Solé i Pablo Murcia.

El propi Rofes també, substitut de Cesc Senpau a la banqueta, se sent «com a casa» i això que no fa pas massa que ocupa el càrrec. «Em van dir en el seu dia que aquí tothom va a una i que quan se’l necessita, hi és. Ha sigut així i me n’alegro, perquè és una de les claus d’aquest bon moment». Lamenta, això sí, la baixa d’un jugador com Marc Mateu, que està d’Erasmus. «Sempre entrenava i competia a un nivell molt alt i el seu perfil és complet, pel que se’l troba a faltar». De moment, però, els qui són tiren del carro i això és nota. El Bisbal Bàsquet enceta el novembre com a líder. I fins quan?