Els clàssics de Luis Enrique Martínez lluitaran per Espanya en el Mundial. Cap sorpresa va brollar de la llista de 26 jugadors que viatjaran a Qatar. «M’ha quedat una llista espaterrant», va fer broma Luis Enrique, que moments més tard volia transmetre a l’afició espanyola l’entusiasme i l’optimisme que sent ell davant l’esdeveniment: «No hi ha seleccionador millor que jo en la història del futbol. Soc el millor entrenador que hi ha sobre la faç de la Terra. Jo m’ho crec, tot i que no sigui veritat». 

Luis Enrique va redactar una convocatòria convencional, sense inclusions sonades ni exclusions polèmiques. Va admetre que només va mantenir un dubte fins a última hora, i era la d’incloure o no Ansu Fati, un futbolista «de nivell inqüestionable», però que no s’ha consolidat encara com a titular fix en el Barça. «Ha influït la il·lusió que tenim en recuperar la seva millor versió», va dir, al·ludint al llarg procés que segueix el davanter per recuperar el seu millor estat físic després de dues campanyes en les quals va encadenar la llarga lesió de menisc i una altra de muscular.

Ansu com a resum 

Ansu Fati resumeix el perfil de la selecció elegida per Luis Enrique: un grup jove (la mitjana d’edat és de 25 anys, amb vuit menors de 22 anys i set amb 30 o més anys), ple de debutants (20 jugadors no van participar en el Mundial de Rússia) i de marcat color blaugrana. El Barça torna a ser la base de la selecció. Compta amb set representants (Eric, Alba, Busquets, Gavi, Pedri, Ansu i Ferran), seguit per l’Atlètic amb tres (Koke, Llorente i Morata). Sis equips més, entre els quals el Reial Madrid, només n’aporten dos.

Gavi serà l’internacional espanyol més jove de la història en participar en un Mundial. Cinc dels set més joves de l’equip, precisament, són del Barça, igual que els dos més veterans. No té Xavi a la seva plantilla classe mitjana amb el seu equip «en construcció» ni tampoc per nodrir Espanya.

Joventut, quin és el problema?

Sí que la té Luis Enrique, la plantilla del qual és «un mix» generacional «molt interessant». «És un equip jove, sí, ¿i quin és el problema? La joventut et dona la llibertat d’expressar-te de manera més lliure», va valorar. Aquesta inexperiència li permetrà «gestionar el grup» quan es produeixin «les caretes i els gestos cada vegada més habituals» entre els quals no juguen. Per això ha reclutat els soldats més fidels i coneguts amb l’objecte de disfrutar d’una convivència tranquil·la.

Compta, a més, als 52 anys, amb la influència del seu lideratge. Té l’experiència d’haver participat en tres Mundials com a futbolista tot i que sigui un entrenador debutant. Ahir va recordar els seleccionadors que va tenir (Javier Clemente i José Antonio Camacho) i va evocar els pensaments que tenia, sent futbolista, cap a ells. Gens generosos, va dir. 

Només un record: a Oyarzabal

A ell només el preocupava ser convocat i no li importaven les altres qüestions. Ara ha de calibrar molts aspectes, sobretot els que incumbeixen «la idea de joc» i no mira les edats ni els equips dels internacionals. Molt menys va voler dissertar dels absents, «que és el que més morbo dona». Només va fer la concessió de recordar Mikel Oyarzabal, que encara no ha reaparegut amb la Reial Societat de la ruptura de lligaments encreuats al genoll. Gerard Moreno tampoc s’ha recuperat a temps de la seva lesió ni compta amb prou rodatge.

Espanya jugarà davant Costa Rica el dijous 23 de novembre (17 h a Espanya), contra Alemanya el diumenge 27 (20 h) i tancarà la lligueta amb el Japó (dijous, 1 de desembre a les 20 hores). Seran els tres primers partits dels set que espera disputar la selecció fins a la final. Dimecres vinent hi haurà un amistós a Amman davant Jordània com un únic assaig. No hi haurà temps per a més.

«Ningú descarta Espanya entre els millors. Seria ridícul ficar-se entre els favorits, però donarem guerra»

Luis Enrique Martínez / Seleccionador

Tampoc es va queixar d’això Luis Enrique, que té a les seves mans un grup consolidat des de l’Eurocopa disputada l’estiu passat. 18 jugadors repeteixen presència. Impossible canviar d’identitat. Ni existeix la voluntat de fer-ho. 

Una idea molt clara

«Nosaltres tenim molt clara la idea des de l’inici. Aquesta idea segueix vigent i reforçada», va afirmar Luis Enrique, recolzant-se en els bons resultats obtinguts, tot i que no hi va al·ludir, com va fer després de saldar la classificació per a la final four de la Lliga de Nacions al batre Portugal. El tècnic va publicar a les xarxes socials un quadro comparat amb les principals seleccions per ressaltar que Espanya havia sigut la millor en les últimes quatre competicions.

I aquesta idea consisteix a mirar de controlar el partit a partir de la possessió de la pilota, procurar que el joc discorri en la meitat del camp de l’adversari i defensar amb la línia molt avançada. «De por no morirem, ho puc garantir», va afegir, remarcant l’esperit ambiciós que continuarà inculcant d’anar a buscar el resultat mitjançant la iniciativa en el joc. La idea és clarament identificable amb la filosofia del Barça. «Si això dona per al resultat és impossible predir-ho», va admetre, «però el meu llistó és l’infinit», va afegir, a tall de lema.

«Ningú descarta Espanya entre els millors. Seria ridícul posar-se entre els favorits, però donarem guerra», va anunciar. L’únic que pot garantir.