Un 0-24 que es pot pagar car

No hi ha excuses per justificar, en el bàsquet professional, la lamentable manera com el Bàsquet Girona va llençar un partit que tenia guanyat de 19 (54-35) a l’inici del tercer quart. Per molts plors i cares llargues que es veiessin després, al final, als budells de Fontajau. Quan tot estava encarrilat per celebrar la permanència, a l’equip d’Aíto li va entrar la tremolor de cames, una por tan bèstia a guanyar que va acabar encaixant un parcial mai vist de 0-24 en els últims 6:45 minuts, per un 8-28 incomprensible al darrer quart. Del 79-66, al 79-90 sense que ningú, ni l’entrenador, ni cap jugador, ni Marc Gasol, que no va jugar per lesió, encertessin la tecla. Un desastre majúscul que els va deixar a tots retratats i que es pot pagar molt car. Ni de conservar l’average, van ser capaços, permetent un triple de Montero sobre la botzina quan l’afició desfilava, desencaixada, cap a casa.

La victòria del Granada, tot seguit, contra el Casademont Saragossa encara ho va complicar tot una mica més, perquè els andalusos són només una victòria per darrere del grup on hi ha Manresa, Betis i Girona. I no s’ha de ser cap setciències per saber que els d’Aíto, ara per ara, amb 10 derrotes en els últims 13 partits, estan groguis i són extremadament vulnerables.  

I això que la cosa pintava més que bé veient, sobretot, el primer quart del Girona, que amb un Roko Prkacin imparable, secundat per un inusual encert en el triple, i una magnífica defensa tenia l’equip còmodament per davant (22-5) de bon començament. Sí, és cert que Montero, Tyson Pérez i companyia van començar a afinar el canell i tres triples seguits els va donar aire en el marcador, tot i que sense posar en perill l’avantatge gironí (30-14) al final del primer quart. Al segon parcial la rauxa anotadora del Girona es va començar a apagar, però tot i això l’equip va marxar al descans manant de 13 (48-35). El partit no estava guanyat, però un inspirat Sorolla, tornant del descans, va posar el Girona 19 amunt (54-35). Lluny de ser la sentència, a partir d’aquell moment el castell va començar a tremolar fins ensorrar-se sense que ningú trobés la manera d’evitar-ho. Estavellant-se contra la zona, emborratxant-se l’equip de bot, errant tirs lliures i perdent la bruixola.

Un triple de Montero posava el Betis a 9 (71-62) al final del tercer quart. Els andalusos, que no havien deixat de creure amb la victòria, van convèncer-se definitivament que podien fer sang, i s’hi van tirar de caps. El Girona manava sense la participació del seu líder i president, Marc Gasol, i amb un Kameron Taylor amb comptagotes. Es tractava de gestionar els últims deu minuts, i no se’n van sortir. Els nervis creixien, però Jenkins, amb dos triples, era l’encarregat de respondre l’encert des de 6,75 dels Pérez, Montero i Panga. A 6.45 pel final, precisament el nord-americà del Girona feia de tres el 79-66. Ja no ha tornat a encistellar més, l’equip local, posant una catifa vermella al Betis, que va fer el que va voler amb un parcial imperdonable de 0-24. Les orelles del llop les va veure l’equip d’Aíto a 4 minuts del final, amb l’empat de Tyson Pérez (79-79), però ni així va arribar la reacció. Ni el mal menor de salvar l’average (s’havia guanyat de vuit a Sevilla) van ser capaços de mantenir. Sense Gasol, el joc interior va desfer-se i la direcció de joc va seguir pel mateix camí.

Vist el desastre, quedava ja només posar el Granada-Saragossa a la televisió i resar per una victòria aragonesa, per deixar en mans de tercers el que un mateix hauria hagut de resoldre a Fontajau. El Casademont va arribar a dominar de 18, però com havia passat a Fontajau, el Granada va capgirar el marcador i se’n va endur el triomf. Ara són només una victòria per sota (9), amb els gironins empatats amb Manresa i Betis (10). S’acosta un dissabte taquicàrdic, primer amb un Saragossa-Girona (18h), on la victòria salva els d’Aíto (contra un rival que ja no s’hi jugarà res), i tot seguit amb un Betis-Granada (21.30h), on tots els ciris estaran posats a favor de l’equip sevillà perquè, si guanya, se salva i, per extensió, també fa un favor als gironins. Vistes les prestacions d’un i altre, ahir, l’esperança més factible de continuar a l’ACB si no es vol arribar a l’últim partit, a casa contra el Baskonia, obligats a guanyar per evitar un drama que fa ben poques setmanes semblava impensable. És l’hora dels valents i dels que no s’arruguen.