Els Mossos d'Esquadra registren la seu de la Federació Catalana de Futbol

A primeres hores d'aquest dimarts al matí, un grup dels Mossos d'Esquadra, molts d'ells vestits de paisà, han irromput en la seu de la Federació Catalana de Futbol per a efectuar un registre i recopilar informació.

L'operació de la Divisió de Recerca Central, que han impedit l'entrada als treballadors, seria per presumptes irregularitats en les passades eleccions, en les quals va tornar a ser reelegit Joan Soteras com a president. Fonts de la recerca remarquen que les indagacions, que estan judicialitzades, van començar amb una denúncia de l'aspirant Joan Josep Isern, qui ja ha portat davant la Justícia als actuals responsables de la Federació Catalana de Futbol.

Així, al febrer de l'any passat, dies abans de les eleccions, va denunciar davant els Mossos que podria existir una possible irregularitat, ja que es va sol·licitar des de la Direcció General de la Federació Catalana de Futbol a la Secretaria de l'Esport la llista dels directius dels 1.220 clubs federats. Per a Isern aquesta petició podria trencar la neutralitat electoral i ser un delicte d'usurpació de funcions.

Possibles irregularitats

A l'abril de l'any passat, Isern va presentar una querella contra Soteras per injúries i calúmnies. El 22 de maig de 2022 es van celebrar les eleccions a la FCF, però les va anul·lar el Tribunal Català de l'Esport (TCE), en constatar que els resultats estaven adulterats per la manipulació i falsificació de 175 vots. La repetició va ser el 13 de febrer de 2022 i va guanyar Soteras, però Isern va tornar a impugnar els comicis davant el TCE, per possibles irregularitats com a falsificació d'actes de delegació de vot. Aquest procés judicial que actualment està en el Tribunal Superior de Justícia a Catalunya.

Res més conèixer-se la impugnació, Soteras va acusar a Isern de tenir “interessos personals” i de crear aquest conflicte com a “cortina de fum” per a tapar els seus problemes judicials, ja que va assegurar que està "investigat" en el 'cas Soule'. Isern va assegurar que és "testimoni" en aquest procediment i no "investigat" i per això es va querellar contra Soteras per injúries i calúmnies contra el president de la FCF.

En el seu moment, es va denunciar el robatori d'una caixa forta amb un butró al desembre, en el qual van desaparèixer documents relacionats amb el 'cas Soule', l'operació judicial que va fer caure en 2017 a l'expresident de la Federació Espanyola (RFEF), Ángel María Villar, del càrrec.

Roben documents del 'Cas Soule' en la seu de la Federació Catalana de Futbol

El 'xoc' amb la Generalitat

La posició de Joan Soteras continua sent molt delicada al capdavant de la FCF. El passat estiu, i després de l'escàndol protagonitzat per l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) durant la celebració del passat Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda quan va propinar un petó no consentit a Jennifer Hermoso, la Generalitat va cridar a l'ordre a Soteras. El dirigent de la Federació Catalana de Futbol s'havia mostrat molt tebi amb l'actitud de Rubiales, admetent fins i tot les disculpes de Rubiales en plena crisi.

La Generalitat, llavors, va cridar a l'ordre a Soteras, a qui va reunir amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, per a demanar-li explicacions. Posteriorment, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja va arribar fins i tot a demanar la dimissió de Soteras, afirmant que no era la persona "adequada" per a exercir el càrrec per no haver tingut "ni la contundència ni les formes [en la censura a Rubiales], ni haver representat el sentir majoritari de la societat. Fins i tot el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va reclamar a Soteras una major contundència contra Rubiales. Mentrestant, el president de la Federació Catalana de Futbol sempre es va mostrar tranquil al saber que el Govern no podia actuar en contra seva a l'ésser la seva una entitat privada.