«Espero que el projecte d'El Bulli sigui aviat realitat i ajudi Catalunya a tirar endavant com a país»

Vinc a Cadaqués des dels 16 anys, o sigui que ja faÉ molts anys [riu]. A més, el meu avi ja hi venia en carro des de Figueres.

Tenia un avi figuerenc?

No, era de Tremp, però li agradava molt Cadaqués i ja hi venia quan gairebé no hi havia ni carretera. Cadaqués ha estat sempre un lloc mític, seductor, amb glamur, amb molt aire de llibertat. Aquí t'envaeix la sensació de llibertat, de cultura, de rauxa, de ventÉ de tant que t'agrada Cadaqués, t'acaba agradant el vent! Vam començar a venir quan tenia setze anys i fins ara. I m'agradaria, si els déus em dónen anys de vida, poder-me retirar aquí. Cadaqués té petits racons que et guien a través d'una història condensada en els petits detalls. En això, sense dubte, el gran mestre és el Pere Vehí, amb qui som molt amics i probablement és la persona que té una cultura més àmplia de tot Cadaqués, ja que coneix els seus racons, la seva història i els personatges que hi han passat: des de Dalí fins a Duchamp, Hamilton i totes les grans figures del segle passat.

Ha canviat molt, Cadaqués, des de que va començar a venir fa setze anys fins ara?

Sí, és clar. Cadaqués ha estat víctima de moltes coses, però malgrat tot ha tingut la sort de surar, de resistir. La construcció, si bé ha estat respectuosa, ha estat molt més densa del que hauria d'haver estat. Hi ha hagut alguns plans d'edificació que podria anomenar "sospitosos". D'altra banda, quan vaig començar a venir, podies recollir les ostres gairebé sense capbussar-te. Aleshores van començar a venir els del Club Mediterranée i no en va quedar ni una. La construcció ha crescut de manera que amenaça en alguns llocs aquest equilibri que hi ha hagut sempre a Cadaqués. Tot i que s'ha procurat preservar una mica el Cadaqués històric, i s'ha aconseguit força, també ha destruït bastant, com ara l'entrada a Cadaqués, amb el gran aparcament que s'ha fet. A més, hi ha el turisme, que també es pot haver massificat. Potser no és un turisme d'elit que porta diners a Cadaqués, però mentre sigui respectuós amb el medi ambient i amb Cadaqués, és igual.

El poble manté l'essència, o ja l'ha perduda?

Manté l'essència. Hi ha amenaces, però també un interès de tota la gent del poble, que estima Cadaqués, per defensar-lo i dir com s'ha de preservar. També s'ha d'evitar que es creïn guetos. A Cadaqués hi ha molta immigració, i és bona sempre que vingui amb treball. Si no, pot distorsionar l'equilibri ciutadà. S'han de cuidar els detalls perquè Cadaqués és una joia, un dels pobles més bonics del món. És una preciositat que reuneix moltes característiques que fan que l'haguem de preservar al màxim. Però hi ha una sèrie de lobbies de la construcció amb molt poder fàctic, grups que tenen un gran poder... Per exemple, a l'illa de S'Arenella, que no té un sistema de desaigües adequat, s'hi fan moltes festes que contaminen el mar, i això no es té en compte. Hi ha d'haver un control per preservar tot el voltant de Cadaqués i el seu ecosistema, i aquest mar tan net i tan transparent s'ha d'anar en compte que no s'embruti.

Què li sembla el projecte de la BulliFoundation a cala Montjoi?

No entenc les protestes, perquè és inversemblant que una figura com el Ferran Adrià, que en aquests moments és el català més universal, que pot aportar una gran riquesa i atracció de turisme i visitants a Cadaqués, Roses, Girona... sigui qüestionada. Qualsevol cosa que es faci en un medi natural l'alterarà, però el projecte de Ferran Adrià és prou preservador de l'escenari natural, i a més és tant el benefici que proporcionarà que no trobo cap sentit a les queixes. Ho trobo una falta de sentit comú i més en un moment històric, en què Catalunya vol ser un país. Necessitem ser un focus d'atracció internaciona, mostrar al món què hem creat i atraure cap a Catalunya tot un potencial turístic, innovador, de diners, d'inversió, etc. Evidentment, tot és sensible de ser criticat per alteració del medi ambient, però en aquest cas és ridícul. Dono tot el suport al projecte d'El Bulli, considero que és fabulós i únic, i espero que sigui una realitat ben aviat perquè ajudi Catalunya a tirar endavant com a país. A més, hem d'agrair a Ferran Adrià que el vulgui fer aquí. Se'n podria anar a qualsevol lloc, on li obririen totes les portes i li posarien el doble de facilitats i el triple de diners per fer el projecte que volgués. Però ell ho vol fer aquí, que és on estava El Bulli i on té sentit. I a sobre li posen dificultats. És inversemblant.

Quin és el seu racó preferit de Cadaqués?

Molts. Per exemple, S'Alqueria petita: al seu costat hi ha caletes molt boniques. També m'agrada Portlligat, S'Arenella, Sa Confitera... tota una sèrie de platges molt boniques. Ah, i el camí de ronda. Però Cadaqués necessita ser cuidada. Quan entres al poble hi ha un terra que sembla que sigui un piano, perquè no està ben mantingut. S'han de destinar diners a mantenir aquest terra, a controlar el tràfic de droga... S'hauria de protegir la joventut de l'accés a la droga fàcil, i hauria d'haver-hi més vigilància. A més, hi ha més robatoris. S'ha de fer un esforç amb tot això, perquè si no malmetrem un dels pobles més bonics del món.

El veig fent d'alcalde.

No, jo no seré mai polític. M'agrada dir el que penso, i si ets polític no ho pots dir. Però és una vergonya que no s'aboquin més diners a la conservació del municipi, a la lluita contra els seus problemes, a la neteja de les platges... i a més, que no es controli la seguretat i s'eviti el turisme de molt baix nivell i de borratxera. A vegades s'han fet concerts amb botellón, i penses: tot això no toca, aquí Cadaqués. És un error.

Què fa durant les vacances?

M'agrada sortir amb barca amb els amics. És molt millor tenir un amic amb barca que tenir una barca [riu]. També passejar pel poble, venir a fer petar la xerrada al Boia i anar a sopar a alguns dels magnífics restaurats que hi ha a Cadaqués, com el Compartir, La Gritta, Cal Rafa, Cal Tito, L'Enoteca, Es Baluard, Ca l'Anita, Haiku...això sí, sopis on sopis, sempre has d'acabar fent una copa al Boia Nit! Tots aquests locals estan molt bé i valen molt la pena. Però Cadaqués està plena de restaurants, i una altra cosa que s'hauria de fer és intentar controlar la qualitat d'aquests. Si baixes la qualitat estàs, d'alguna manera, diluint el valor del poble. No s'hauria de donar llicència a tants restaurants, no té sentit que n'hi hagi tants.

Malgrat tot, és optimista respecte al futur de Cadaqués?

Sí, sempre s'ha de ser optimista. Cadaqués té gent molt vàlida que lluitarà per preservar el poble com a tal. Tenim la Isona Passola, Vicenç Altaió, Pere Vehí, Pilar Rahola, Ventura Pons, Anna Veiga, Antoni Pitxot, Joan Vehils, Helena Garcia Melero, la família Tous... personalitats importants de Cadaqués i de Catalunya i espero que entre tots intentem mantenir Cadaqués lliure de massificació urbanística, restaurants, droga...

Diu que és optimista, i el veig molt convençut que tindrem un nou país...

És inadmissible i antidemocràtic que no estigui acceptat el dret a votar i a decidir què volem ser en ple segle XXI. S'ha de poder votar i decidir què vol fer Catalunya. Si hem de seguir fent la política així de malament, no servirà de res que tinguem un altre país. Cal que puguem tenir els nostres recursos i que els orientem millor, cuidant més el turisme, la recerca, l'emprenedoria, la formació, crear facilitats per generar llocs de treball... Si podem tenir una política transparent on la corrupció no sigui possible, valdrà la pena. La gran pena de l'Estat espanyol és que mai ha tingut cura de la diversitat i riquesa que té. Mai s'ha apreciat que el català fos una llengua diferent, que hi hagués una altra cultura... en canvi, s'ha criticat, ridiculitzat, escanyat i s'ha intentat retallar al màxim. Tot això ha anat ofegant. És una actitud tan patètica que només genera animadversió i et fa sentir estigmatitzat per tenir una cultura ni millor ni pitjor, però sí diferent a la de la resta de l'Estat. I com que això s'ha accentuat molt darrerament, ja no hi ha volta enrere i cal el dret a decidir. I aquí és on els polítics s'han de posar les piles i tant els que volen que siguem independents com els que no han de fer ofertes, però no a través de l'amenaça sinó des de l'acceptació del fet diferencial.

Creu que votarem, el 9-N?

Crec que hi ha possibilitats. No sé si moltes, però n'hi ha. Un sempre pensa que potser hi haurà un cop de seny que aterrarà als governants i els farà deixar de plantejar bajanades i aquesta repressió, por i amenaces, i que entendran l'escenari i faran contraofertes molt bones de respecte i restitució de l'Estatut. Espero que puguem votar, i si no, que es facin eleccions plebiscitàries.