Estan molt acostumats a tocar en festes majors i populars. Fer-ho a l'escenari de Cap Roig suposarà un canvi?

És cert que el 90% dels nostres concerts són en festes majors, però ja hem tingut experiències en concerts on la gent estava asseguda o que aparentment eren més tranquils, com el de Pluja d'Estels que vam fer a l'Auditori de Girona. Són experiències molt xules que treuen els Catarres una mica del seu context, però això no vol dir que la gent se senti desubicada. El que sol passar és que la gent s'aixequi a la primera cançó i ja no torni a agafar el seient.

Se senten còmodes, en aquest tipus d'escenaris?

Sí. La veritat és que ens sentim còmodes en qualsevol tipus d'escenari; hem tocat a molts llocs diferents i davant molts tipus de públic, i ens sentim còmodes amb tots. La gent potser no pot ballar tant com si fos amb un altre format, però sí que canten les cançons i poden expressar-se igual.

Tocar a Cap Roig els fa pensar que han arribat a un altre tipus de públic?

Els Catarres, des del principi, han arribat a un públic molt transversal. A les festes majors ens trobem adolescents i gent jove, i si toquem a una hora prudent poden venir pares i fills que se saben tots les cançons. Fins i tot avis, han vingut. Tenim un públic molt heterogeni i transversal, i això ens encanta, perquè ens permet desubicar el grup i anar a escenaris com el de Cap Roig.

Van ser un dels primers grups de Catalunya a penjar les seves cançons a Internet perquè la gent se les pogués descarregar, i això ha atret molta gent als seus concerts.

No ens vam plantejar això com una acció de màrqueting. Havíem tingut experiències desagradables amb discogràfiques i vam dir: "A la propera no ens donen pel sac, traiem el disc i el regalem". Pel poc que es ven i el malament que et paguen, prefereixo regalar-les i ser propietari de les meves cançons. Això va provocar que es viralitzés i vingués molta gent als concerts, que al cap i a la fi és del que vius. Era un peix que es mossegava la cua i va anar creixent, i ara Catarres donarà sempre la seva música gratuïtament. És impepinable.

Què queda dels Catarres que cantaven Jennifer?

Tot. Si es perdés l'amistat i la cosa que tenim entre nosaltres, el projecte desapareixeria. El que queda d'aquest projecte és l'esperit, inmutable, que tots som amics des de petits, hi ha molt bon rotllo i toquem per passar-nos-ho bé. En el moment que no sigui així deixarem de tocar, perquè no té sentit estar en un projecte on no et sentis implicat.

Després d'aquesta gira s'agafen un temps de descans. Què tenen ganes de fer?

Cadascú té ganes de dur a terme els seus projectes personals, que per culpa d'aquesta professió són difícils de fer. Tots volem viatjar, i per exemple a la Roser li encanta pintar, o sigui que potser es bolcarà en això. A mi m'agrada molt la fotografia i escalar, i a l'Eric li encanta pescar i viatjar també. Tenim ganes de fer tot això. A més, estar un temps sense veure'ns també està bé per tornar amb més ganes. No posar-se una data de tornada mola molt. Quan tornem serà perquè en tenim ganes, no perquè ningú ens obligui.

Han exhaurit ja les entrades per als set concerts de comiat que faran a Barcelona.

S'han acabat en un mes i una setmana, i estem flipant. Hem al·lucinat moltíssim. A la primera reunió que vam fer per plantejar aquest final de gira, jo ho vaig veure impossible, però m'he hagut de menjar les meves paraules. Estem contentíssims, és molt guai.

Hi haurà artistes convidats?

Sí. Hi ha molts amics que vindran a col·laborar, però no volíem anunciar-ho ni utilizar-los per vendre entrades. En ser tants concerts i faltar tant de temps, tots ens han dit que sí però potser a última hora no poden. La gent que vingui als concerts, si es troba amb col·laboracions, tindrà una sorpresa, però no ho anunciarem.