Aquest estiu han fet la cançó de La Roja, juntament amb Juan Magán. Ha gaudit del Mundial?

El Mundial és molt difícil de jugar i molt complicat de guanyar. Ja es va fer el 2010, fent fins i tot un triplet, una victòria que encara no ha pogut aconseguir cap selecció. Tant de bo haguéssim guanyat, tant de bo haguéssim arribat més lluny, però bé, és futbol, és un joc, i no sempre es guanya.

El seu pare volia que fos jugador de futbol. Què ha significat aquesta cançó per a ell?

Per a ell ha sigut tot un honor, però també per a mi, perquè soc molt futboler. He tingut la sort d'estar al vestidor. Ha estat tot un honor, un privilegi i una odissea. Que de la nit al dia et responsabilitzin d'una cosa tan bonica, i que ja no representa només la selecció, sinó també un país, és un al·licient i una alegria.

El vam conèixer per primer cop quan tenia 10 anys i va participar a Eurovisió Júnior. Què va fer des de llavors fins a la seva participació a «La Voz»?

Vaig estar gaudint de la vida. Gaudint la meva infància, gaudint dels amics, de l'esport, de les activitats que sempre m'ha agradat fer, i preparant-me per viure en un futur del que més m'agrada. Amb treball, amb dedicació i l'ajuda de la meva família, a poc a poc, van anar passant les coses, i aquest treball previ que vam fer va acabar donant els seus fruits. Estic molt agraït a la vida i a Déu per brindar-me aquesta oportunitat que estic vivint ara.

Va estudiar música o és talent natural?

Mai vaig estudiar música, aquest tema ha estat força autodidacta i d'alguna manera n'he après sol a la meva habitació amb la guitarra, amb els meus amics, o amb coneguts a qui els agrada la música igual que a mi.

El seu «coach» a «La Voz» va ser Antonio Orozco, que ja ha passat pels Festivals de Sons del Món i el Festival de Cap Roig. Li ha donat algun consell?

Sempre. L'Antonio és una persona a qui li tinc molta estima dins el món de la música. Sempre que necessito consell, no cal que li demani, ell me'l brinda i li estic molt agraït per això.

I què li ha dit del públic de Cap Roig?

Fixa't que jo ja vaig estar una vegada aquí a Cap Roig amb l'Antonio. Acabat de sortir del programa, em va portar ell a cantar una cançó molt bonica del seu disc. La veritat és que és un públic molt carinyós, molt obert, que et brinda el cor i t'obre els braços. En general, el públic de Catalunya sempre és un públic agraït i que s'entrega, a qui estimo moltíssim perquè cada cop que hi vaig em fan sentir com a casa.

Li fa ràbia que el reconeguin sempre associat a altres cantants del panorama estatal, com Orozco o Pablo López?

Crec que a mi no m'ha ajudat ningú. Si algú potser ho ha fet, ha estat Antonio Orozco, per brindar-me el seu afecte i prémer aquell botó, però la meva carrera me l'he treballada jo sol i el meu futur me l'estic fent jo sol. Ningú m'ha vingut a tocar a la porta, al revés.

Es vol moure sempre en el mateix registre musical?

Sempre està bé innovar. Resetejar-se. La música et dona cabuda per tocar altres gèneres musicals. Però bé, el meu està molt marcat, sé el que vull, i tinc un estil de música molt característic meu, aquest pop, amb una mica d'aire de sud, del que soc. L'estil urbà, que vaig fer amb Tu me obligaste, també és meu, amb aires de la meva terra. Va ser una aposta arriscada, però sense desubicar-se del món d'on soc.