18 de agost de 2018
18.08.2018

Els «polvos pica-pica» d'Hombres G segueixen funcionant

La banda de David Summers va repassar a Cap Roig els èxits dels seus 35 anys sobre els escenaris davant d'un públic entusiasmat. No hi van faltar clàssics com «El ataque de las chicas cocodrilo» o «Marta tiene un marcapasos»

18.08.2018 | 00:53
Els «polvos pica-pica» d´Hombres G segueixen funcionant

No importa les vegades que vinguin a tocar als festivals gironins. No importa que els anys passin i que les modes -estètiques i musicals- canviïn. Hombres G, que compleixen ja 35 anys sobre l'escenari, segueixen essent la banda sonora de la joventut de diverses generacions i així ho van tornar a demostrar dijous al Cap Roig Festival, on es van trobar amb un públic més que entregat. Un grup a qui no es pot prendre seriosament ni falta que fa, ja que les seves lletres -políticament incorrectes i ja una mica anacròniques- continuen essent una invitació a la diversió lleugera i sense pretencions. A la platea es van poder veure les periodistes d' Arucitys Laura Fa i Lorena Vázquez.

La banda liderada pel carismàtic David Summers no es va estar d'històries. L'arrencada, amb Voy a Pasármelo Bien, va ser tota una declaració d'intencions i el públic s'ho va prendre al peu de la lletra: va posar-se dempeus des del minut zero i la majoria d'assistents ja no es tornarien a asseure durant tot el concert. Un recital de gairebé dues hores en el qual no va faltar cap dels seus èxits.

Els temes més ballables, com El ataque de las chicas cocodrilo, En mi coche o Tengo una chica, es van intercalar amb balades com Lo noto, malgrat que ara els encenedors ja no s'estilin -han estat substituïts pels mòbils- i els sostenidors no volin sobre l'escenari. «Hem tocat diverses vegades a Cap Roig i per nosaltres sempre és una meravella estar aquí», va garantir Summers, que va tenir una petita relliscada en situar Cap Roig a Barcelona.

Una relliscada que ningú li va tenir en compte, ja que el concert va créixer en intensitat fins arribar a Visite nuestro bar i Marta tiene un marcapasos, que semblaven el final, però no: un concert d'Hombres G no pot acomiadar-se si no és amb les inevitables Venezia i Devuélveme a mi chica ( Sufre mamón per a la majoria de mortals). I Cap Roig, evidentment, no en va ser l'excepció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook