La segona jornada del Festival de Jazz L'Estartit-Costa Brava va donar divendres passat el màxim protagonisme a la veu. Així, va obrir la seva programació més enllà del jazz, en l'eclecticisme que caracteritza el festival empordanès,i va oferir les veus de Jose James i Tonina Saputo al públic.

Va obrir el foc la cantant i baixista nord-americana Tonina Saputo, que presentava el seu darrer disc St. Lost, que canta tant en anglès com en espanyol, amb una veu personal i captivadora. Una promesa ja consagrada sorgida de la Berklee College of Music, amb una proposta ben original, que, com remarca la premsa americana «es mou entre gèneres, períodes de temps i idiomes diferents».

Per la seva banda, José James és una de les noves estrelles de l'escena de Nova York, i un dels grans noms que conformen el catàleg actual de mític segell Blue Note.

Al llarg de la seva carrera, concentrada en mitja dotzena de discos, James ha partit de les bases del jazz per a eixamplar fronteres estilístiques en amplis recorreguts musicals.

A l'Estartit, James va oferir un concert que es desdibuixava entre les músiques negres, del soul al rythm and blues, del hip-hop a l'spoken word. Va ser un concert mainstream amb voluntat d'agradar, però sense oblidar les seves essències creatives. La música de José James és ballable i necessita la participació del públic, cosa que no va faltar. Només començar, James va dir d'entrada que es podia picar de mans, ballar, cantar...: «Això no és un concert de música clàssica». I a fe que la seva música feia moure la gent dels seients, completament seduïda pel carisma del personatge. Amb la mirada posada en alguns noms clàssics com Billie Holliday o Bill Whitters (impressionant la seva versió d'Ain't No Sunshine que va obrir el concert i que també obre el seu darrer disc Lean On Me, homenatge al músic de Virginia) o Marvin Gaye, a qui va evocar al final del concert, acompanyat d'una banda feta a la seva mida, de primer nivell, eficaç i talentosa. Ritme en estat pur.