10 de agost de 2019
10.08.2019

«No m'interessen les mitges tintes»

Entrevista a la cantant Vanesa Martín

10.08.2019 | 00:29
«No m'interessen les mitges tintes»

El disc que està presentant porta per títol Todas las mujeres que habitan en mí. Quines són, aquestes dones?

És una referència a cadascuna de les personalitats que vas descobrint dins de tu mateixa a mesura que et vas enfrontant a situacions noves.

Es pot dir que és el seu àlbum més personal?

És probable. Tots els àlbums ho són, ja que composo la lletra i la música de les meves cançons, i això ja és bastant personal [riu]. Però sí que és cert que, després de Munay, em venia de gust tornar a les meves arrels i donar-li forma amb tot el que he après.

Com està rebent el públic aquest nou treball?

Tot el que estic rebent és molt positiu, a les poques setmanes de sortir a la venda ja era disc de platí i cada cop hi ha més públic que s'uneix a aquesta aventura. Som afortunats per fer el que més ens agrada del món.

La seva col·laboració amb Ariadna Ugarte en De tus ojos es va convertir en una autèntica bomba. Era la seva intenció?

La intenció era fer alguna cosa bonica i explicar la història de dues dones que s'atrauen i es viuen. Res més que això.

A De tus ojos adverteix que «no juguis si no penses cremar-te». Es pot aplicar a totes les facetes de la seva vida?

Efectivament, m'agrada viure amb la veritat, amb gent que és honesta, valenta i noble, no m'interessen les mitges tintes.

Just surt de la gira del seu anterior àlbum, Munay. No necessita temps per recuperar-se? Com va poder preparar un nou àlbum enmig d'una gira com aquella?

Composo de manera intuïtiva, per impuls. Durant la gira de Munay van anar sortint les composicions que després anàvem arreglant. Tenia la necessitat d'explicar coses... la gira va acabar al març i quan em vaig aturar a veure el que havia escrit em vaig adonar que tenia ganes d'ensenyar-ho.

Va dir que Todas las mujeres que habitan en mí és un disc que «incita a viure». En quin sentit?

És un disc molt de mirar-se cap endins, de reconèixer emocions. Crec que és la base per caminar, reconèixer-se l'un a l'altre, acostar-se i reconèixer el que passa en els altres. La mateixa frase que mencionaves abans, «no juguis si no et vols cremar, no resis si la fe ja no t'importa...» és un bon resum d'aquest àlbum. Viure de cara, viure sense mitges veritats, encara que sigui una muntanya russa.

Què suposa pujar a l'escenari del festival de Cap Roig?

Estic desitjant arribar-hi, m'han parlat meravelles del recinte, de les cales, del paisatge, del festival... fa uns anys vaig tenir l'oportunitat de passar uns dies a la zona i va ser una experiència preciosa.

Té gira programada fins al mes de gener. S'està aconseguint que els programadors apostin cada vegada per més dones en els seus cartells, o encara hi ha camí per recórrer?

Nosaltres solem fer gires d'hivern i d'estiu, i a més, en començar en plena crisi estic acostumada a ser empresària dels meus propis concerts, a vegades. Crec en el camí, i crec que està essent positiu. El panorama musical espanyol i en general està ple de talents, siguin homes o dones, i per sort som moltes les que tenim una carrera sana i l'agenda força plena... Crec, a més, en la cadena de coses que ho provoquen, no només en l'últim resultat. Confio en la regeneració de la base, de l'aprenentatge, la inclusió en festivals... està succeint, i en uns anys veuren grans diferències respecte a l'actualitat.

Va ser «coach» a La Voz Kids. Com valora l'experiència?

Sí, estic esperant amb moltes ganes reviure el moment quan s'emeti. Ha estat una experiència molt bonica i enriquidora, hi ha nens i nenes amb un talent impressionant i veure'ls en aquesta tesitura, amb la seva posada en escena i la seva il·lusió gegant, és molt emocionant. El millor és veure l'esportivitat amb què es prenen el «joc»... realment és una passada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook