En els darrers anys, l'eclosió de companyies aèries low cost ha disparat el nombre de viatges en avió. Els gironins ho han pogut experimentar amb Ryanair a l'aeroport de Vilobí d'Onyar, però el fenomen no és exclusiu d'una companyia ni d'una localització concreta: segons dades de la UOC, cada 0,86 segons s'enlaira un avió al món, malgrat que viatjar amb aquest tipus de transport contamina vint vegades més que el tren. Davant d'aquesta situació, a Suècia -un dels països europeus amb més consciència mediambiental- ha sorgit un moviment ecologista conegut com a flygskam o «vergonya de volar amb avió», que pretén conscienciar de la contaminació que generen els desplaçaments aeris davant d'altres mitjans de transport, com el tren.

Què és el flygskam?

flygskamEl moviment flygskam -que es podria traduir literalment del suec com a «vergonya de volar»- s'oposa als viatges en avió amb l'argument que contribueixen molt significativament a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i, per tant, al canvi climàtic. Per això, proposa substituir l'avió per algun altre tipus de transport que sigui menys contaminant, com per exemple el tren, i fins i tot proposa que es renunciï a volar. Segons apunta el professor d'Economia i Finances de la UOC Pablo Díaz, aquest moviment «considera especialment criticables els desplaçaments en avió de durada menor a una hora o al voltant d'una hora entre capitals que estan ben cobertes per connexions amb tren». En molts casos, apunta el professor, l'estalvi en temps en avió no acaba essent gaire respecte a altres mitjans de transport. Tot i això, els baixos preus que ofereixen les companyies low cost acaben essent determinants a l'hora de prendre un avió per fer un trajecte curt.

Per què ha nascut precisament a Suècia?

Una de les cares més visibles d'aquest moviment és la jove activista sueca Greta Thunberg, impulsora també dels Fridays for future, fet que li ha donat molta visibilitat en diversos països europeus. Tot i això, allà on està tenint més ressò és a Suècia, on, des de principis de 2019, el nombre de passatgers als aeroports del país ha caigut un 8%. En canvi, el tren ha guanyat adeptes, i fins i tot ha nascut el tagskryt o «orgull de viatjar en tren». Segons dades del WWF, gairebé un de cada cinc suecs, un 18%, va escollir viatjar en tren en comptes de en avió durant l'any passat, i un 23% va renunciar a volar per reduir el seu impacte climàtic. De fet, la mateixa Greta Thunberg predica amb l'exemple: després d'haver optat pel tren per moure's per Europa, en aquests moments es troba en plena travessia en vaixell des del Regne Unit fins a Nova York per assistir a diversos actes contra el canvi climàtic als Estats Units. La jove activista ha escollit el vaixell com a sistema de transport per tal de conscienciar sobre la necessitat de buscar mitjans alternatius a l'avió. Segons explica Díaz, el moviment ha arrencat amb una força especial a Suècia perquè és un dels països més conscienciats del món respecte al canvi climàtic: aquest és el fenomen social que més preocupa als habitants del país, segons el baròmetre climàtic anual de WWF. Segons aquestes dades, creix el nombre de persones que pensen «sovint» en el canvi climàtic i hi ha més gent que pren decisions per tal de viure en un clima més intel·ligent.

Quins és el perfil dels adeptes a aquest moviment?

Es tracta principalment de joves, dones i residents en grans àrees metropolitanes. De fet, és un perfil molt similar al dels joves que en els darrers mesos han portat el moviment Fridays for future a diverses ciutats d'Europa, inclosa Girona. Aquest moviment ha calat amb força entre un grup d'estudiants gironins, que han dut a terme accions com ara una recollida de residus als rius Ter i Onyar i diverses xerrades i concentracions en defensa del medi ambient. Molts d'aquests joves, a més, utilizen les xarxes socials per comunicar-se, tot utilitzant etiquetes com #StayOnTheGround («queda't a terra») o #tagskryt, que acumula fotos de viatgers al tren.

Com han reaccionat les empreses?

Segons indica Díaz, la consciència mediambiental entre els turistes va creixent i, com a conseqüència, també hi va havent cada cop més ofertes que s'adapten a ells. «El sector ha percebut aquests senyals i cada vegada es desenvolupen més productes amb consciència ecològica i per a aquests públics», apunta l'expert. Per això, algunes companyies aèries estan començant a aplicar millores tecnològiques per reduir les emissions contaminants i millorar alhora la seva imatge. Un exemple és la companyia holandesa KLM, que recentment ha dut a terme una campanya de «consciència verda» en què difon el missatge que s'ha de volar amb responsabilitat, evitar els avions quan sigui possible -optar, per exemple, per videoconferències per als negocis- i potenciar altres mitjans de transport alternatius. La idea és que l'avió sigui només l'últim recurs.

Quines conseqüències pot tenir en el turisme de l'Estat?

El professor Pablo Díaz considera que l'afectació del flygskam en la indústria aèria «és molt relativa» i depèn molt de cada país i de la seva preocupació ecològica. En el cas espanyol, de moment no sembla que el moviment hagi tingut conseqüències visibles, però tot i això hi ha alguns sectors que comencen a estar preocupats. De fet, la Mesa del Turisme -un lobby format per una trentena d'empresaris del sector- adverteix que seria «un error» menysprear aquest moviment. «Els moviments socials actuals s'han convertit en motivadors de l'acció social i tenen capacitat per influir en les decisions de governs i organitzacions internacionals», assenyalen des de la Mesa, en declaracions recollides per Hosteltur. És a dir, que temen que la pressió ciutadana pugui acabar influint en el Govern perquè faci canvis legislatius que penalitzin els viatges en avió, tal com ha passat en altres països europeus, com Holanda, Bèlgica o França. Un dels casos més recents és el del país gal, que aquest estiu ha anunciat una ecotaxa d'entre 1,5 i 18 euros a tots els bitllets dels avions que surtin des de França a partir de l'any que ve. Segons va anunciar el Govern francès, els diners de l'ecotaxa es reinvertiran en projectes per potenciar sistemes de transport més ecològics.

Així doncs, Díaz afirma que el fenomen pot agafar més o menys força en funció de quina sigui la reacció dels estats. «Si les autoritats emprenguessin mesures de restricció de vols de curt recorregut, i fomentessin i subvencionessin més l'ús del tren i altres transports menys contaminants, les conseqüències llavors sí que podrien ser més importants», assenyala.

Caldrà veure, doncs, si les conseqüències d'aquest moviment acaben tenint efectes a llarg termini o si, per contra, acabarà essent només una moda.