Dissabte i diumenge Lloret de Mar viurà el seu 50è Aplec de la Sardana.
Els actes comencen el dissabte a la nit amb l'espectacle literari-musical Més Bertrana, més!, segons ens informa la cobla Ciutat de Girona.
És un recorregut per la vida i l'obra de Prudenci Bertrana amb textos d'ell mateix i de la seva filla Aurora, temes musicals de l'època i imatges il·lustratives.
Espectacle creat amb motiu de la celebració dels actes commemoratius del 150è aniversari del naixement de l'escriptor i pintor modernista Prudenci Bertrana i com a celebració de l'Any Bertrana. La conferència de Bertrana De les belleses de la natura i el meu goig celebrada a l'Associació Nacionalista de Catalunya el dia 7 de desembre de l'any 1908, en ésser publicada, havia provocat l'entusiasme de Joan Maragall. El gran poeta escriví una carta a Bertrana felicitant-lo i encoratjant-lo a continuar escrivint. «Més, més!» deia el poeta en la seva espontània missiva a Prudenci Bertrana. Animat per aquestes paraules, el novell escriptor s'havia posat a preparar un recull de narracions que es titularia Proses Bàrbares. No es cansava de repetir que Joan Maragall era el seu padrí literari.
Un cas semblant en què aquesta expressió «Més, més!» va ser utilitzada també de geni a geni però en l'àmbit musical fou quan uns quants anys més tard, el 1924, la cobla Barcelona oferí un concert a l'insigne compositor Igor Stravinsky, que es trobava a Barcelona actuant i presentant la seva música i que s'havia interessat molt per la sardana, la tenora i la cobla. Al concert celebrat a l'Ateneu Barcelonès va escoltar molta i diversa música d'aquest gènere, però després de sentir la sardana Juny, va exclamar la frase: «Més Garreta, si us plau, més Garreta!».
L'expressió més, més! referida tant a Bertrana com a Garreta és la que dona nom a aquest espectacle.
Bertrana estimava i venerava Juli Garreta. Fins i tot en un homenatge en honor a Enric Granados a Girona va fer escoltar sardanes de Garreta a Granados i sembla que arran d'això, Granados i Garreta es van acabar coneixent i essent bon amics.
Qui va introduir Prudenci Bertrana en el món de la música fou Tomàs Sobrequés (violoncel·lista i promotor de la música a Girona), impulsor de la revista musical Scherzando en la qual col·laborava Bertrana i primer professor de violoncel de la seva filla, Aurora.
El 1908 fundà la Schola Orpheonica de Girona. Va ser organitzador i fundador juntament amb Josep Saló i Bosi i Francesc Perich de l'Associació Musical Gironina.
Un altre músic amic de Bertrana fou el violinista i compositor Cassià Casademont, que compongué la sardana Alegroia, dedicada a Prudenci Bertrana en els Jocs Florals de la Música Catalana.
Les obres que s'interpreten en aquest concert tenen alguna relació amb Bertrana i seran d'Antoni Agramunt, Pep Ventura, Joan Josep Blay, Fèlix Martínez i Conín, Tomàs Sobrequés, Cassià Casademont, Juli Garreta, Josep M. Serracant, Ricard Viladesau, Danza de Granados, Bernat Castillejos, Joaquim Serra, Enric Morera i l'estrena de Cinquantejant de Xavier Forcada. També hi actuarà l'actriu que llegirà fragments de Bertrana. El concert l'efectuarà la cobla Ciutat de Girona, amb la percussió i el piano a càrrec de Joan Torras i la veu de l'actriu, Anna Farriol, sota la direcció musical de Jesús Ventura.
Es farà, ensems, la presentació del CD de sardanes titulat Aniversaris lloretencs, que ha enregistrat la cobla Ciutat de Girona.
Més, Bertrana, més rebé el premi d'Iniciatives renovadores de la Confederació Sardanista de Catalunya.
El diumenge, dia 7, al redós i en els paratges de Santa Cristina, a Lloret de Mar, es viurà el 50è. Aplec de la Sardana, amb la participació de les cobles: Ciutat de Girona, La Flama de Farners i la Principal del Llobregat, en sessions de matí i tarda.
Rememorant els 50 anys s'interpretaran sardanes vinculades a aquesta efemèrides o algun fet puntual: Balada dels cingles de Josep M .Bernat, Mar d'encís de Josep Tarridas, Una mirada de Pep Ventura, Lloretenca de Josep Viader, i La pedrera i Atrevida de Ricard Viladesau.
L'Aplec l'encetarà la sardana Ressons de germanor de Josep M. Boix que fou la primera que s'oferí en el primer Aplec, fa 50 anys, la primera de la tarda d'aquell any fou Anna de Francesc Mas Ros, les sardanes de conjunt seran: Un paradís de mar de Xavier Forcada i Lloret, vila encisera de Domènec Moner, Abans d'aquestes interpretacions es farà l'acte commemoratiu del 50è. Aniversari.
Al matí hi haurà un concurs de colles improvisades, una visita comentada a l'ermita de Santa Cristina i un dinar de germanor. A la tarda Jocs infantils amb l'actuació de Fefé i companyia, la sardana incògnita i exhibició de puntaires.
Discografia
Les cobles Marinada i Bisbal Jove han presentat un nou projecte musical conjunt. Es tracta del disc Fraternitat, amb diverses obres per a cobla.
L'origen d'aquesta iniciativa es basa en la bona relació que mantenen ambdues formacions i la voluntat d'experimentar. Per això han gravat aquest volum, en què s'hi poden escoltar 12 obres: 9 són sardanes i les altres 3 composicions per a cobla. Així, s'hi troben sardanes de tot tipus, com Puigsoliuenca, de Marc Timón; Esplendorosa, de Francesc Pujol o Nupcial, de Ricard Lamote de Grignon, adaptada per a 2 cobles per Jordi León. Les 3 obres per a cobla són Obertura i trencadansa, de Manuel Oltra; Petit ballet imaginari, d'Agustí Borgunyó i Obertura Mar i Cel, d'Albert Guinovart.
El disc és de producció pròpia i l'ha editat Audiovisuals de Sarrià. Se n'han fet 1.000 còpies i es poden comprar al preu de 10 ? a les ballades on actuïn aquestes cobles. També es pot escoltar a través de la plataforma musical digital Spotify.
Les cobles ofereixen ofereixen concerts que es poden contractar a través dels representants habituals: per part de la Marinada, Martí Fontclara, al telèfon 626 932 321 o al correu representant@coblamarinada.com, i per part de la Bisbal Jove, Josep Bofill, al número de telèfon 646 544442 o al correu bisbaljove@gmail.com
Aquest projecte s'assembla a la iniciativa que va desenvolupar durant diversos anys la cobla Contemporània amb el nom de Fent amics.
Concurs de colles
sardanistes
Per a diumenge, dia 7, hi ha programats dos concursos de colles sardanistes a les nostres comarques, Ripoll i Figueres.
Un concurs de colles sardanistes és el lloc on aquestes es troben per competir entre elles i demostrar així la tècnica i perfecció assolida. En els concursos, les colles sardanistes, ballen la sardana procurant aconseguir la màxima interpretació coreogràfica, estètica i de precisió, entre la interpretació musical i els seus passos de dansa. Es poden diferenciar dos tipus de concursos: els de colles improvisades i els de colles de competició, el de colles improvisades es desenvolupa dins els Aplecs i allà mateix es formen les colles, les de competició són grups que assagen, van uniformats i segueixen unes normes i són de competició.
