07 de abril de 2018
07.04.2018

Un llibre dona a conèixer l'advocació a Maria de 31 santuaris catalans

El volum, escrit per Àngel Rodríguez, ha agafat com a criteri que siguin llocs de prestigi i siguin representatius de les deu diòcesis del país

07.04.2018 | 01:41
La portada de «Maria, trenta-un santuaris».

Mostrar la devoció a Maria que hi ha a totes les diòcesis de Catalunya. Aquest és l'objectiu del nou llibre del periodista saltenc Àngel Rodríguez Vilagran, que sota el títol Maria. Trenta-un santuaris (Editorial Claret) fa un recorregut per 31 temples que s'han escollit sota la premissa que siguin llocs de prestigi en quant a història i devoció, i que representin cadascuna de les deu diòcesis que hi ha a Catalunya. Al final del volum també s'afegeix un llistat de 200 advocacions a la Verge que hi ha arreu del país.

En la introducció del llibre, l'autor explica que ha decidit seleccionar 31 santuaris perquè és el nombre de dies que té el mes de maig, que és el mes dedicat a Maria, i 200 advocacions perquè és el nombre d'avemaries que componen el rosari complet. Tot i això, Rodríguez adverteix que que, més enllà de les 231 advocacions que referencia en la seva obra, les diòcesis compten amb una riquesa mariana molt més àmplia.

Entre les advocacions que repassa el llibre hi ha, per exemple, la Mare de Déu dels Àngels -lloc sense dubte conegut per a la majoria de gironins-, la Mare de Déu de Meritxell -que malgrat trobar-se a Andorra pertany al Bisbat d'Urgell-, les populars Mare de Déu de Núria, al Ripollès, i de Queralt, al Berguedà (Bisbat de Solsona), la garrotxina Mare de Déu del Tura o l'empordanesa Mare de Déu del Mont.

L'autor també subratlla la importància que històricament han tingut els aplecs en la veneració dels santuaris. Segons escriu, «els nostres avantpassats, en un món sense grans mitjans de locomoció ni de comunicació, els aprofitaven per convertir-los en una gran trobada social i festiva de tots els pobles veïns o de la comarca». Segons subratlla, eren com «les xarxes socials d'aleshores», ja que després de missa, entre l'àpat i els entreteniments, es gestaven relacions amistoses, comercials i acords de tot tipus. I encara que els temps han canviat, encara es mantenen com a trobades socials.

El llibre compta també amb un pròleg del claretià Anton M. Vilarrubias, professor de Bíblia, que glosa la figura de Maria de Natzaret i el que ha significat en la història de l'Església.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook