Les tempestes de maig han deixat pas a una meteorologia lluminosa i càlida, amb un anunci escolar que per si sol ja descansa: vacances! El panorama de les nostres parròquies - són milers arreu de la nostra geografia- també ha superat l'esforç de tot l'any de la catequesi i de la formació que, durant llargs mesos, no han deixat de rebre pares i criatures.

Aquesta formació de les criatures, erròniament, no té gaire ressò. El papa Francesc té la saviesa de saber llegir la història humana, la del home d'avui, o del nen o de la nena d'avui, valoritzant el misteri d'una Primera Comunió. Aquests dies, fa catequesi també als personatges d'alt nivell. Res és tan comú als homes com les grans veritats. Res de tan substancial, de tan social, per a l'home i la seva convivència, com el coneixement dels manaments.

El realisme de Déu i la normativa dels manaments -Moisès al Sinaí rebent els Manaments -, és un episodi que va més enllà de la història del poble jueu. Tot s'entén quan arriba Crist, el realisme de Crist i de la seva Església. L'home del Sinaí és l'home universal, el de sempre, que necessita saber que Déu està present, que no se'l pot marginar. A la catequesi de Primera Comunió, són els nens i nenes de 8-9 anys que fan l'experiència de Déu i de la llibertat.

Als nens i a les nenes, i a tothom que ho vulgui, se li ha d'explicar que els manaments no coarten la llibertat. Regulen el tracte amb el Déu que presideix i dóna sentit a la seva vida, a la llum de Crist i a la llum de la vida de l'Església.

El que han estudiat els nenes i nenes de Primera Comunió, enguany, és d'un realisme esfereïdor: quart i sisè manament , valoració del cos, de la sexualitat, de l'amor, la fidelitat a la família. La resposta a l'eutanàsia: cinquè manament, el valor de la vida, el respecte per la persona humana; sèptim manament (no robaràs), valor de compartir els béns de la terra, justa distribució, administració de la creació de Déu (no simple ecologia), admiració i administració de la creació de Déu. Ara, en el candor de la seva bellesa d'ànima, entenen el que Déu vol. Més tard, d'aquí a uns anys, veuran com molts Parlaments volen fer de Déu.