La major part de la vida al mar es troba en els primers 200 metres, mentre que l'oceà profund -fins als 4.000 metres- està gairebé «despoblat».
Malgrat aquestes diferències, un grup de científics ha constatat que la biodiversitat microbiana de les dues zones està íntimament connectada. Aquesta investigació, resultat de l'anàlisi de les mostres preses durant l'Expedició de Circumnavegació Malaspina 2010, es publica ara a la revista científica PNAS i, segons els seus autors, ajudarà a comprendre millor el funcionament del planeta i la gran capacitat de dispersió dels microorganismes.
Els seus responsables són científics de l'Institut de Ciències del Mar (Barcelona) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC i la Universitat de les Illes Balears) i de la King Abdullah University of Science and Technology (Aràbia Saudita).
Es tracta de la primera vegada que s'estudia la connexió de les comunitats microbianes al llarg de la columna d'aigua -des de la superfície fins als sediments del fons de l'oceà-, i per a això els investigadors van prendre mostres en vuit punts de l'Índic, Pacífic i Atlàntic.
Mitjançant tècniques de seqüenciació massiva d'ADN i eines bioinformàtiques es van caracteritzar les comunitats microbianes marines presents en partícules de diferents mides i en diferents profunditats.
El CSIC explica en una nota de premsa que l'enfonsament de partícules orgàniques formades en la superfície del mar es produeix a través de l'anomenada pluja de partícules, un mecanisme que transporta material cap a l'oceà profund i que, a més, juga un important paper en el cicle del carboni, ja que segresta el carboni en el fons de l'oceà i impedeix que torni a l'atmosfera.
«L'estudi mostra que les partícules que cauen des de la superfície funcionen com vectors que inoculen els microorganismes que porten associats en el mar profund», detalla M. Montserrat Sala, científica del CSIC a l'Institut de Ciències del Mar.
El científic Josep M. Gasol, del mateix centre, resumeix: la feina revela que el mecanisme de connexió entre superfície i oceà profund a través de partícules és molt important, ja que entre el 80 % i el 90 % de les espècies es troben en les dues profunditats.
Aquesta concordança, no obstant això, és més evident en el cas de la comunitat microbiana associada a partícules de mida més gran, que són les que sedimenten més ràpidament. A més, la feina suggereix que els microorganismes que arriben des de la superfície fins a les profunditats marines determinen la biogeografia microbiana de l'oceà profund.
Mireia Mestre, també de l'Institut de Ciències del Mar, conclou que de la mateixa manera que el microbioma humà és important per conèixer els processos metabòlics de les persones, conèixer el microbioma del planeta determina la vida a la Terra.
