1917 - 2017, cent anys d'esforç i empenta per donar forma al que va ser el primer casal d'estiu, nascut a Girona de la mà del seminarista Jaume Moret. Com a acte de cloenda de l'agenda d'activitats que es van programar durant l'any passat per commemorar el centenari, la Fundació Esplai Girona - Mare de Déu del Mont va organitzar ahir l'acte de descobriment d'una placa per recordar l'aniversari, ubicada a la façana de l'església Sant Martí Sacosta, antiga Casa dels Jesuïtes que funciona com a Seminari Diocesà.

L'esdeveniment va reunir una cinquantena de persones, entre les quals es trobava un grup de joves del Casal d'Estiu Migdia de Girona que aquests dies està fent una ruta històrica per la ciutat. Com a president i representant de la Fundació Esplai Girona, hereva directa dels primers casals d'estiu, Pere Fanals va recordar que Jaume Moret i posteriorment el també seminarista Evarist Feliu, van impulsar la iniciativa destinada a oferir entreteniment als joves de la ciutat. «En aquell moment, no es tenia ni idea de l'envergadura que agafarien els casals d'estiu», va ressaltar Fanals, qui va fer un recordatori de les diverses activitats realitzades al llarg del 2017.

Una de les més destacades va ser la macrotrobada de casals d'estiu que es va fer el 27 de juliol passat al Parc de la Devesa, amb un espectacle infantil amb jocs i escuma i l'animació de Jordi Tonietti. Aquell mateix vespre va tenir lloc un concert «sènior» on es van entonar les cançons més típiques dels esplais, els casals i les colònies. Aquest hivern, concretament el mes de gener, es va organitzar una exposició integrada per fotografies i records dels 100 anys de recorregut a la Casa de Cultura. També es van realitzar conferències i taules rodones sobre la temàtica. Amb la voluntat de tancar aquest cercle i arrodonir la celebració centenària, «la idea és fer la descoberta d'una placa en reconeixement als seminaristes, molts d'ells anònims, que durant molts anys van ser l' alma mater dels casals d'estiu», va apuntar el president de la Fundació Esplai Girona.

Seguidament, va tenir el torn de paraula el vicealcalde i regidor de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació, Seguretat i Cooperació de l'Ajuntament de Girona, Eduard Berloso, qui primerament es va disculpar per l'absència de l'alcaldessa Marta Madrenas per motius d'agenda. El regidor va ressaltar que els casals d'estiu compleixen amb un «servei de continuïtat dels valors que s'inculquen a l'escola, donant resposta a necessitats del nostre jovent d'una manera formativa que fa que aquesta formació ens faci millors ciutadans a tots plegats». El bisbe de Girona, Francesc Pardo, va iniciar el seu discurs amb una pregunta breu però emotiva: «Qui podria dir que aquell humil servei d'un jove seminarista tindria tanta repercussió després de cent anys? La resposta resideix en què aquella llavor que es va sembrar valia la pena i, amb l'esforç dels que després ho van anar assumint, avui tenim casals d'estiu». Amb aquestes paraules, Prado mostrava el seu agraïment no sols als responsables d'iniciar el repte, sinó sobretot als que l'han mantingut viu fins als nostres dies.

Dirigint-se als alumnes del casal presents en l'acte, el Bisbe va deixar a l'aire la pregunta: «Jo què puc fer pensant en els altres?», convidant els assistents a reflexionar sobre com els casals d'estiu contribueixen al creixement personal i social. El final de la cerimònia va consistir en la mostra de la placa que llueix el següent missatge: «En aquest Seminari Diocesà, els seminaristes del Bisbat de Girona fundaren els casals d'estiu, activitat d'esplai educatiu (1917 - 2017)». Els encarregats del seu descobriment van ser el vicealcalde i el Bisbe, els quals van procedir a retirar la bandera de la ciutat que cobria l'indicatiu de bronze que, a partir d'ara, es converteix en l'emblema que celebra la llarga i fructífera trajectòria dels casals d'estiu gironins.