Va ser clausurat, diumenge passat, a Cassà de la Selva, amb un homenatge popular i la concelebració presidida pel nostre bisbe Francesc a l'església parroquial de Cassà de la Selva.

Mossèn Xavier Carbó Maimí, que va ser arrabassat per la gran grip de l'any 1918, però deixant-nos en testament, al seu poble, al seu país i als fidels, el do d'una immersió profunda en la bellesa de la paraula escrita, en la cultura que perviu, en la densitat d'un pensament que enriqueix els nostres valors.

Només em queden lletres per agrair i estímul per retrobar-nos, nosaltres mateixos, en el context cultural llaurat per Mossèn Xavier Carbó. El número extraordinari de Llum i Guia reprodueix el discurs que mossèn Agustí Burgas pronuncià a l'Acadèmia de la Congregació Mariana del Seminari de Girona sobre el paper de Xavier Carbó en la recerca etnogràfica. Els donà la pista sobre la contribució que va fer el pensament de mossèn Xavier Carbó en la cultura humanística de Girona.

Ell fou un home enamorat de la bellesa. Una bellesa que pot arrencar de qualsevol racó de les Gavarres o dels solcs de la seva casa de pagès. Però és una bellesa que captiva l'home. Que s'identifica amb la bondat. Els filòsofs clàssics afirmen com un principi universal que «el ser, la veritat la bondat i la bellesa, convergeixen».

Mossèn Xavier Carbó Maimí ha contribuït a deixar xopa la nostra terra de bellesa. Plató deia que «la bellesa és la resplandor de la veritat».

Partint de la materialitat de la creació, l'obra de mossèn Xavier Carbó Maimí eleva l'esperit, desmitifica el materialisme, obre el cor a l'Amor de la Redempció.