02 de febrer de 2019
02.02.2019
Diari de Girona

la joia de cada dia?

02.02.2019 | 00:35
la joia de cada dia?

o crec que sí. I ve de lluny, i és tema d'investigació. Fins i tot, els dies 23-23 de gener, a Castelldaura, el tema d'estudi va ser «L'alegria de la santedat». D'entrada, no deixa de ser un contrast el planejar simultàniament la sembrada immensa d'alegria amb la presència del dolor de tota mena. Amb aquestes dues matinals, el concepte de la joia agafa un relleu humà i sobrenatural que ens hauria de sacsejar fortament i tenir-lo present en tots els aspectes de la vida. «L'alegria, la joia» diria que són conceptes universals i simptomàtics de normalitat. El filòsof va especejar l'alegria. La trobem a cada pas de la nostra petita vida humana. Pot haver-hi tempesta en el nostre cap i el notre cor. És el problema de la presència simultània del dolor i la joia.

El Cardenal Monterisi va comentar amb profunditat el pensament del papa Francesc, que passa a la Història com «el Papa de la joia». El cristià troba el goig en les meravelles inacabables de la Creació. Amb una abundància que no s'acaba mai. La joia és més vasta que el plaer, sempre que discorri pels camins de la creació, de la Voluntat divina. La joia deixa de ser joia quan traeix el propi cor. L'alegria és la companya necessària de la rectitud interior. Hi ha un text magnífic en l'Evangeli, que és la consagració de la joia. Són les Benaurances. El misteri del dolor conviu amb el misteri joiós de la Creació. Cultivar l'alegria és reconèixer la vocació universal a la santedat. «No tinguis por a la santedat», diu el Papa Francesc: «No et traurà forces ni alegria... No tinguis por d'apuntar més alt, de deixar-te estimar i alliberar per Déu. La santedat no et fa menys humà».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook