urant el temps de Pasqua l'Església ens proposa a les misses dominicals la lectura de fragments del llibre dels Fets dels Apòstols. I aquesta setmana se'ns parla d'un judici.

Els apòstols foren cridats a judici pel tribunal suprem dels jueus, el Sanedrí, el mateix que havia decidit la mort de Jesús. L'acusació era molt clara: havien omplert Jerusalem de propaganda de Jesús, a més d'acusar el tribunal de la seva mort. Estaven advertits i amenaçats pels mateixos jutges de guardar silenci sobre aquell cas i de no parlar-ne.

Quan comença el judici i escolten l'acusació, Pere i els apòstols es defensen invocant Déu: «Obeir Déu és primer que obeir els homes». I encara aprofiten l'ocasió de la defensa per anunciar i remarcar que aquell que havien condemnat a la creu ha ressuscitat i és el Capdavanter i el Salvador per concedir al poble d'Israel el perdó dels pecats si es convertien.

Afegeixen que ells són testimonis animats per l'Esperit Sant que han rebut, i que en definitiva l'obeeixen. La qüestió clau o l'argument principal és el que ens cal tenir present i aprofundir: «Obeir Déu és primer que obeir els homes».

Aquesta resposta s'ha fet servir al llarg de la història de l'Església en diverses ocasions. Ha servit per justificar i defensar la proclamació de l'Evangeli i el dret a professar la religió en situacions de persecució i de manca de respecte a la llibertat religiosa. S'ha fet servir per justificar creences i comportaments enfront d'altres opinions. S'ha utilitzat per oposar-se a algunes lleis civils que podien anar contra valors evangèlics. En altres moments s'invoca per justificar criteris personals, confonent-los amb el voler de Déu, com a contraposició a altres maneres de contemplar i comprendre la vida amb la seva complexitat.

Certament l'expressió es pot fer servir i ha servit en múltiples ocasions, però, quan és que realment la podem fer nostra amb tota sinceritat perquè estem convençuts que obeir Déu és primer que qualsevol altra consideració? Dit altrament: quan podem tenir la seguretat que allò que manifestem i defensem [...] (extret del Full Parroquial).