L'estudi de residus químics trobats en cremadors d'encens d'enterraments antics en elevacions altes a l'oest de la Xina ha revelat la presència de cannabinoides, la qual cosa ha proporcionat la prova més antiga de l'ús de cànnabis pels seus compostos psicoactius, segons una investigació publicada a la revista Science Advances.
El cànnabis s'ha cultivat com a llavor oleaginosa i per la fibra de la planta durant mil·lennis a l'est d'Àsia, però se sap poc sobre els orígens del seu consum per les seves propietats psicoactives i medicinals. Tot i ser una de les drogues psicoactives més utilitzades en el món avui, hi ha poca evidència arqueològica o històrica de l'ús de la marihuana en el món antic.
El nou estudi identifica compostos psicoactius conservats en cremadors d'encens funeraris de 2.500 anys d'antiguitat del cementiri de Jirzankal, a l'est de Pamir. Investigadors de l'Institut Max Planck per a la Ciència de la Història Humana, de l'Acadèmia de Ciències de la Xina i l'Acadèmia de Ciències Socials de la Xina han demostrat que les persones seleccionaven plantes amb nivells més alts de THC i les cremaven com a part dels rituals mortuoris.
Aquesta és l'evidència clara més antiga fins a la data de la utilització de cànnabis per les seves propietats psicoactives. El cànnabis és una de les plantes més perseguides del planeta avui dia, especialment a la llum de la legislació canviant que envolta la seva legalització a Europa i Amèrica. Tot i la popularitat de la planta per les seves propietats psicoactives, se sap molt poc sobre el primer ús o cultiu de cànnabis pels seus efectes, que alteren la ment.
Les plantes de cànnabis es van conrear a l'est d'Àsia per les seves llavors olioses i la seva fibra almenys des de l'any 4000 abans de Crist. No obstant això, les varietats conreades aviat de cànnabis, així com la majoria de les poblacions silvestres, tenen nivells baixos de THC i altres compostos cannabinoides amb propietats psicoactives. Per tant, ha estat un misteri de llarg recorregut saber quan i on les varietats específiques de la planta amb nivells més alts d'aquests compostos van ser reconegudes i utilitzades per primera vegada pels humans.
Per Nicole Boivin, directora de l'Institut Max Planck, «les troballes recolzen la idea que les plantes de cànnabis es van utilitzar per primera vegada pels seus compostos psicoactius a les regions muntanyoses de l'est d'Àsia Central, i després es van estendre a altres regions del món». Els residus que contenien THC es van extreure dels cremadors d'un cementiri conegut com a Jirzankal. Alguns dels esquelets recuperats del lloc tenen característiques que s'assemblen a les dels pobles contemporanis de l'oest d'Àsia Central.
