Tothom sap què és «el botellón». No deixa de ser un tema important, tema nocturn de jovent amb pressió. Té un plantejament moral? Hi ha una virtut capaç de moderar la recerca del plaer del gust d'una forma humana, digna, positiva?

El «botellón» frega l'ordre públic. D'acord. Però el tema d'humanitzar el plaer no és nou. En parla Aristòtil. El comenta Sant Tomàs. Fa 800 anys. «L'home ha de gaudir d'unes delectacions que se li acomodin a la seva dignitat perquè és un ser racional». La temprança, aquest és el nom de la virtut «anti-virus». Virtus vol dir força. És el fruit d'una educació, que regula la racionalitat del plaer. Passar-s'ho bé, gaudir, és una inclinació de la naturalesa que busca el que és convenient a un mateix. Però racionalment convenient.

Allò que degrada la persona no pot ser considerat com un divertiment saludable. Sant Tomàs, que algun que altre «botellón» hauria vist a la Universitat de París, afirma que «la temprança no contradiu la inclinació de la natura humana, sinó que li convé». I afegeix, sentenciant, fa 800 anys, als universitaris de París, que «la temprança tendeix a dominar la bestialitat - aquesta és la seva paraula-, pel simple fet de que no és subjecte a la raó».

Un exemple més evident és tota pornografia. «Temperies» és una paraula llatina que significa justa proporció, equilibri. Aquesta proporció és pròpia de tota virtut. És un acte de racionalitat. Però la racionalitat no es compra a la farmàcia. S'aprèn a dins de la família, sobretot, i s'estructura en una bona formació intel·lectual, madura en la pregària, amb la humilitat i l'esperit de servei. La formació cristiana contribueix a racionalitzar el món, en el sentit més profund i universal de la paraula.