Segons ens informa la Confederació Sardanista de Catalunya, la Sociedad de Artistas Intérpretes o Ejecutantes de la música de España (AIE) ha anunciat que ha creat quatre beques anuals per a quatre instruments típics de la cobla: la tenora, el flabiol, el tible i el fiscorn. Aquestes beques s'aplicaran al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona, segons ha comunicat el conegut director musical Luis Cobos, president de l'entitat, en una trobada amb la directora d'aquest centre, Anna Cassú.
Les beques tenen una dotació de 1.250 ?. La proposta és que tinguin continuïtat. L'acord de moment és en l'àmbit verbal, i està previst que aquest mes de setembre s'organitzi la firma oficial del conveni. Això serà després d'una reunió que han de mantenir els responsables del Conservatori per definir el procés de selecció per accedir a aquestes ajudes.
El Conservatori des de 2007 que imparteix classes d'instruments de cobla, essent els professors, músics o exmúsics de les cobles que tenim actualment. Durant molts anys Ricard Viladesau impartia lliçons de tenora, cosa que ara fa Josep Gispert.
Una bona prova d'aquest ensenyament la trobem en les formacions de cobla on la joventut ocupa els llocs destacat entre els instrumentistes. I es dona el cas curiós que els executants solen ser molts joves, mentre que els ballaires ja tenen una certa edat.
DISC DE LA CONFITERIA
FERRER D'OLot
La pastisseria Ferrer d'Olot ha editat un disc de sardanes i música per a cobla, titulat Sardanes a Can Ferrer. Es tracta d'un volum que recull sardanes dedicades a la família propietària de l'establiment, relacionada amb el món
de la sardana. Però també n'hi ha dedicades a amics, entitats i elements de la capital garrotxina. Igualment hi sona una revessa, una obra lliure per a cobla i tres ballets populars.
Així, al volum hi ha fins a 10 peces, d'autors tan diversos com Agustí Pedrico, Lluís Buscarons, Joan Lluís Moraleda o Martirià Font. Això suposa que hi hagi algunes composicions antigues, però també de més modernes. I fins i tot hi ha un parell de composicions de Jordi Ferrer, el pastisser en cap d'aquest establiment.
La primera és una de les 10 revesses que ha compost i la segona no és una sardana, sinó el ball d'un gegant d'Olot, en Clam. L'objectiu d'aquest volum és, segons els seus impulsors, «tenir les nostres sardanes editades perquè tant nosaltres com tot el nostre entorn les puguin gaudir». Del disc, se n'ha fet una tirada de 500 exemplars i es pot comprar per 15 ?. Es pot demanar a través del correu pastisseriaferrer.olot@gmail.com
APLEC De sant hilari
Diumenge, al centre de Sant Hilari Sacalm, a la plaça del Dr. Gravalosa sonaran en les sardanes en el 32è Aplec de la Sardana. A les 9.30 h hi haurà un esmorzar popular i tot seguit començaran les sardanes que seran interpretades per les cobles: Ciutat de Girona, La Flama de Farners i La Principal de Cassà. A la tarda seguiran les audicions i s'estrenarà la sardana de Xavier Tudela, músic de la població i de família musical, el títol d'aquesta nova aportació és: Sant Hilari, vila enyorada i és clourà l'Aplec amb la interpretació de les cobles conjuntament de la sardana de Francesc Mas Ros Font vella.
La sardana de l'alcalde
Un any més es complirà la tradició a la vila d'Amer, quan la nit d'avui divendres, a la plaça Major es ballarà La sardana de l'alcalde. Precedits pels gegants de la població les parelles entraran a la plaça i es formarà la rotllana, que molts anys ha de ser espiral car la rotllana no cap en tota la plaça. L'encapça-la l'alcalde que deixa la mà esquerra sense la parella duent la vara d'alcalde en aquesta mà, significant que dona la mà a tot el poble i a tots els assistents que no formen part de la dansa.
La sardana que es balla és del 1949. Es va estrenar amb el títol de Festa mil·lenària de Joan Fontàs, compositor d'Amer.
