11 de juliol de 2020
11.07.2020
Diari de Girona

Un gironí, el monjo més jove de Montserrat

Jordi Puigdevall, que té 37 anys i és originari de Porqueres, va deixar la seva feina com a comptable per abraçar la vida monàstica

11.07.2020 | 00:10
Jordi Puigdevall, al monestir de Montserrat.

avier Caballé, de 51 anys, i el gironí Jordi Puigdevall, de 37, es convertiran avui, després de set anys de noviciat, en monjos de Montserrat. Darrere seu deixen una vida considerada «normal», un com a informàtic i l'altre com a comptable d'una empresa. Ho fan decidits i compromesos amb la vida monàstica. «Un compromís per a tota la vida, fins a la mort», asseguren. Són conscients que la seva «meditada» tria és difícil d'entendre en una societat «que cada cop valora menys el compromís i més la fugacitat», però estan totalment convençuts de la decisió. Puigdevall, nascut a Porqueres l'any 1983, es convertirà en el monjo més jove del monestir.

Puigdevall és llicenciat en economia i prové d'una família cristiana. «D'anar a missa els diumenges i poca cosa més», explica. Amb el pas del temps, se li va despertar, «amb els seus alts i baixos», el sentit de seguir Jesucrist en la vida monàstica. «A vegades faig la comparació amb l'enamorament. Quan una persona s'enamora d'una altra i té el desig d'anar a viure amb aquesta persona. En el fons, penso que aquesta crida és això: puc dir que m'he enamorat de Déu», afegeix. Com tot enamorament, Puigdevall explica que «té els seus alts i baixos, els seus dies millors i els seus dies pitjors, però és la constància i la fidelitat».

Abans d'entrar a Montserrat, Puigdevall treballava de comptable en una empresa prop de Porqueres. Tenia els seus amics i els caps de setmana «sortia de festa com tothom». Però ja feia temps que estava dins el moviment de cursets de cristiandat del Bisbat de Solsona, i una de les activitats de cada any era anar a Montserrat el cap de setmana abans de Nadal. «Montserrat m'agradava, m'agradava pujar, caminar per la muntanya, però el contacte amb la vida monàstica em va confirmar aquest sentiment que tenia dins de ser monjo», explica.

«La meva vocació monàstica sempre ha anat lligada a Montserrat. Tenia clar que, o era monjo de Montserrat o no era monjo», assegura. Però, per què Montserrat? Doncs perquè «és un dels monestirs que millor coneixia, pel fet de ser un santuari amb un nivell pastoral que altres monestirs no tenen, pel tema cultural –que et permet un enriquiment humà i espiritual-, però per la muntanya, que és un lloc especial que afavoreix la pregària i el recolliment».


Més contacte amb la realitat

Sobre què troba a faltar de la seva vida anterior al monestir, Puigdevall explica que, a l'inici, enyorava sobretot la relació amb la família i amb els amics. Ara, però, després de set anys al monestir, ja no ho troba tant a faltar. Amb 37 anys, avui es convertirà en el monjo més jove de Montserrat. «Puc aportar una manera de fer i de parlar més en contacte amb la realitat i les preocupacions d'avui dia. Una qüestió que, tot i que ja hi és, a vegades fa falta a l'església», assegura.

Pel que fa a Caballé, de 51 anys, recorda que de petit volia ser bomber, després informàtic i, finalment, ha acabat sent monjo de Montserrat. «La meva vida era la vida d'una persona normal i corrent. Em llevava al matí, anava a la feina, tenia els meus amics, anava al cinema, al museu... feia la vida de qualsevol persona a la meva edat», recorda. Ara, la seva vida ha fet un gir de 180 graus: «Cada dia faig el mateix, em llevo tan tard com puc, que és massa d'hora per a mi». Però d'entre tots els canvis, té clar quin és el més substancial: «El centre de la meva vida ja no soc jo sinó Déu».

La gent del seu entorn ho ha entès «amb sorpresa», perquè abans de fer-se monjo, el seu contacte amb la religió era «absolutament inexistent». «La meva família era catòlica, quan era petit eren practicants, però poc a poc van passar a ser indiferents. L'església no ens deia res com a institució i, ja veus quin canvi, he acabat sent monjo», explica amb un somriure.

Sobre com va prendre la decisió, afirma que no va tenir cap revelació. «A partir d'un moment de la meva vida vaig notar que tenia la necessitat d'assistir a missa els diumenges, tenir contactes amb els monjos i vaig decidir fer la prova de saber si estava preparat per aquest tipus de la vida», explica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook