Era dilluns passat, a quarts de dotze del migdia. Embotellament al carrer del Pare Claret com per agafar-hi teranyines perdó!). A Barcelona passava el mateix, segons el diari de l´endemà. Era un fet explicable: compres de Nadal. Amb pandèmia o sense, amb guerra o pau, amb abundància o misèria, Nadal no es pot suprimir. En un món on la raó humana s´ha convertit en religió, on dominen en exclusiva les ciències matemàtiques i experimentals -encara que a Espanya, segons diuen les enquestes, estem al furgó de la cua-, on s´ha barrat el pas a la fe, ningú ha pogut esborrar del tot el fet del Naixement de Jesús.

Què celebres per Nadal? Una necessitat de tendresa familiar, amb un comportament que nega la Història? Una pretensió de viure sense seaber qui som, què som, sense moral, sense criteris humans encara que es defensin els drets humans? Per què es parla tant de la dignitat humana si no hi res que la sostingui? L´absència de criteris que venen de més amunt que de nosaltres mateixos, perquè som gent planificada des de la concepció, ens ha dut a la contradicció permanent, al triomf del que en nosaltres és purament espontani , passional. Sembla que «no queda espai per a la fe».

Però la gent va a comprar. No sé si molta gent entén el Nadal, però tothom vol celebrar-lo. No hi ha al·lèrgia per la Història. Fa segles que la Cova de Betlem il·lumina, de prop o de lluny, la persona humana. Ha nascut aquell que llargs segles han intentat esborrar com s´esborra una trucada telefònica. Però la gent va a comprar per Nadal. Tothom! A tothom pot interessar-li un Déu que redimeix, humanitza, salva i ressuscita. Què vol dir «Bon Nadal»? Doncs: Bon Nadal!