Soc un lector de diaris , moderat. Però no deixa de sorprendre'm que les notícies molt sovint surten enverinades. Són simptomàtiques de la relació social existent en el nostre país. Una mala relació. Tensió, crispació, violència verbal, potser física, baralla interna del pensament i de la paraula.

Quan em trobo amb aquestes malalties socials, acostumo a recórrer al meu vell amic Sant Tomàs d'Aquino. Busco en l'índex de la Secunda Secundae, i acostumo a trobar el raonament adequat a la situació. Després el resumeixo, l'explico tal com l'entenc i vull creure que no m'he desviat de la meva funció sacerdotal.

Sant Tomàs, en la Quaestio XLI, es dedica a analitzar el que ell en diu la «rixa», que vol dir: disputa, contestació, combat. Més aviat l'analitza des de la idea de combat. Es diu «rixosus», escriu Tomàs d'Aquino, «per la semblança al rictus canino; sempre a punt de contradir i provocar al contendent». La querella el delecta.

L'autor de la Summa diu que Sant Pau situa la «rixa» en la obres de la carn. La «ira» és una batalla oral, la «rixa» es dona quan hi h «mútua percussió». És una guerra privada. Tomàs diu que és un pecat greu.

Hi ha molts països que fan olor d' «ira» i de «rixa». A vegades «la ira altera el judici de la raó», diu Tomàs citant Sant Gregori , per això «la ira s'assembla a la neciesa». La ira fa perdre serenor. Embogeix.

Durant aquest temps depandèmia, la duresa de la vida ens ha fet adonar de per què serveix la virtut. Avui, a vegades, se'n diu «teixint Valors». Hem llegit massa de pressa els nostres antics.

Per les «rixes» dels segle XXI tenim des d'Aristòtil fins a Sant Isidor, el savi Bisbe de Sevilla (en el segle VII) i Sant Tomàs, en el segle XIII, que coneixien l'home en el misteri de la seva grandesa i de les seves misèries.