Mixael Cabrera, músic i cantant cubà establert a Girona, presenta el 5 de juny a la Sala 11 dels Albèniz Plaça, a Girona, el primer concert del seu tercer disc, «Lo mejor de mí». El treball inclou una versió a ritme de salsa de «Boig per tu», de Sau. El concert, que Cabrera farà acompanyat de nou músics, suposarà l’inici d’una gira per Barcelona, Madrid i Mallorca
Quan va sortir de Cuba, hi va deixar enterrat el seu cor?
No, el meu cor continua bategant. Sí que és cert que una part d’ell es va criar allà, va néixer allà, i és clar, una part de mi sempre estarà allà. Hi tinc molta relació, molt de contacte, de fet bona part del disc el vaig gravar a Cuba.
D’aquesta manera s’assegurava no perdre les arrels?
La música que faig, si no tingués un vincle amb Cuba, amb les meves arrels, no podria existir, seria impossible.
No és un canvi massa brusc, deixar l’alegria i la diversió de Cuba per venir a caure a l’avorrida Girona?
(Riallada) No, què va, Girona m’encanta, i m’encanta la seva gent. Jo tampoc no soc el típic cubà que va molt de festa, soc més aviat tranquil i introvertit. A Girona hi estic bé, m’agrada molt estar sol, estar tranquil, pensant, passar les nits a casa, escrivint, sense soroll ni xivarri.
Vostè no és cubà, a mi no m’enganya.
He, he, més d’un m’ho ha dit. I més d’una també.
Què troba a faltar, de Cuba?
Només la meva família. La meva mare, les meves ties, la meva àvia, viuen allà. Per tota la resta... Bé, ja fa molts anys que visc a Catalunya i hi estic molt còmode. Com que vaig tan sovint a Cuba, un parell de cops a l’any, intento compensar aquestes absències. Però tot i així, trobo a faltar la família.
A Cuba es dona més valor que aquí a la música i a la cultura en general?
Sí, això sí. Fins i tot en els anys més durs que hem passat allà, quan no hi havia res en tot Cuba, la música ens salvava sempre. Es posava una orquestra a tocar, es reunien unes quantes cerveses, i al cap de poc tothom estava ballant i oblidant els problemes.
Oblidant-los o amagant-los?
La música ha sigut sempre una manera d’escapar dels problemes. Al final, després els problemes segueixen allà, però bé, la música alleugereix una mica el dolor i la pena.
El disc es diu «Lo mejor de mi». Què és el millor de vostè?
El millor de mi és que aquest disc va sortir enmig de la pandèmia. I que sortís un disc tranquil, que malgrat el que estava passant l’autor no sembli odiar el món sencer (riu). D’altra banda, el vaig gravar a Cuba, el vaig cantar a la meva casa natal, al camp, sentint els ocells cantar, les meves ties i la meva àvia xerrant... Per això hi he abocat la sinceritat més pura. Crec que es tracta de l’evolució final del son cubà.
Inclou «Boig per tu» a ritme de salsa. No tem que l’acusin d’apropiació cultural, com a la pobra Rosalia?
(Riu) Gràcies a Déu tinc molt bona relació amb en Pep Sala, i fins i tot m’ha felicitat per aquesta versió. O sigui que no crec que m’acusin de res, al contrari, el públic que l’ha escoltat l’ha acceptat molt bé. Estic orgullós d’haver sigut jo qui li ha donat ritme de salsa a aquest meravellós tema de Sau.
Alguna vegada ha vist, des d’aquest bar, reflectida en la seva copa la llum d’una dona?
La llum de la lluna, sí. I d’alguna dona, també. De totes dues coses.
Vostè que ve de Cuba i les ha vist de tots colors: quan va arribar a Catalunya va trobar un poble oprimit?
No, de cap manera. El que he conegut, això sí, és gent catalana que estima el seu país i que, per tant, el defensa a capa i espasa.
A Cuba tenen una història plena de lluites.
Els cubans estem molt acostumats a lluitar. Vam fer-ho contra els espanyols, després contra els americans, i ara el mateix Govern. Seguim lluitant. Crec que és el que passa aquí, la gent sempre ha defensat el que és seu. I continuen en això. I està molt bé.
Ja s’ha posat la vacuna cubana contra la covid?
Què va, ara no puc sortir! Però alguna me’n posaré (riu).
