«Som més ‘catetos’ els de ciutat que els de poble i boina calada»

Un cosmopolita com vostè, interessant-se pel que passa als pobles?

Jo soc fill de l’Espanya despoblada. Quan tenia 9 anys, la meva família va deixar el poble de la Franja per anar a Barcelona. Tot això que es parla de l’Espanya despoblada és la història de la meva vida.

Si els pobles queden despoblats no és per culpa de la gent que, com la seva família, els abandona?

La gent marxa els pobles quan no té feina. En el nostre cas, va tancar la farinera on treballava el meu pare... que era del meu avi. Si hi hagués feina als pobles, s’omplirien. Hi ha més salut, més tranquil·litat... és més agradable.

Qui vol viure en un poble, avui?

Bé, hi ha molta gent que vol viure al poble amb un peu a la ciutat. Amb la pandèmia s’ha vist que hi ha gent que vol viure en un poble i anar un dia a la setmana a Barcelona o Madrid. És a dir, gent que creu que al poble té major qualitat de vida, i que vol anar a la ciutat per l’imprescindible, sigui la feina, les compres o veure un partit de futbol.

Però la gent de poble té mala imatge.

El franquisme ens va deixar unes quantes pel·lícules -La ciudad no es para mi, Vente a Alemania, Pepe- en què els llestos eren els de ciutat, i els de poble eren catetos de boina calada. Crec que som més catetos els de ciutat, amb aquesta boina de contaminació al damunt.

Com fer que la gent torni al poble?

Primer, digitalització. Sense Internet de qualitat, el poble no juga la partida. L’Espanya rural va perdre la industrialització, i ara no pot perdre la digitalització. I després, que almenys en algun lloc de la comarca, hi hagi els serveis mínims per viure. Correus i algunes companyies d’assegurances ja estan fent aquest pas endavant, tot això està evolucionant. La covid ha ajudat que l’Espanya urbana es prengui més seriosament l’Espanya rural.

Per què?

Les ciutats hem pogut menjar gràcies a la gent que continuava als pobles. Sense els pagesos i ramaders, i sense els transportistes i els treballadors dels súpers, hauríem patit. De passada, es va demostrar que les normes les feien buròcrates de ciutat que no coneixien els pobles.

De fet, no coneixen res.

En el confinament es va prohibir que la gent anés al seu hort particular. I l’hort, al poble, és part del rebost familiar.

I si la despoblació no és més que selecció natural?

No és així, als pobles hi ha emprenedors molt espavilats, li costaria molt trobar-los en una ciutat. Hi ha gent que prefereix viure al poble, sempre que ho pugui fer amb dignitat.

Quin és el problema si un poble queda buit?

En general, la despoblació comporta desertització, i això sí que és greu. Si no ho parem, ens encaminem a un país de grans àrees metropolitanes, envoltades de deserts.

Per què les administracions han permès aquesta situació?

Durant molts anys es va idealitzar tot el que hi havia a la ciutat. I el poble es va deixar de la mà de Déu. Servien per fer-hi pantans i que les ciutats tinguessin electricitat. Fins que la gent s’ha afartat d’estar en posició subsidiària i s’ha rebel·lat. D’aquí surten els moviments que reivindiquen zones castigades, com Teruel existe. Per això, la situació canvia.

Com ho sap?

Perquè vaig sovint a aquestes zones, però sobretot perquè ho diu Google: des de maig de l’any passat s’han disparat les cerques de cases i parcel·les a pobles.

Quasi millor que un poble quedi buit, que l’envaeixin els de ciutat en cerca de segona residència.

Una cosa és que hi visqui prou gent perquè tot funcioni, i l’altra és saturar-los. Uns veïns li van dir a l’alcalde que parlava de repoblar el poble amb gent de ciutat: «Però no ens porti hippies, eh?».

Ni urbanites que es queixin de la pudor dels porcs i el soroll de campanes.

Si volem menjar pernil, algú haurà de tenir porcs, i fan la seva olor. I les campanes fan el seu soroll. Si a algú no li agrada, que no hi vagi. Com diu una amiga, les gallines no ponen els ous al Mercadona.