Juan Alberto Álvarez és mestre del rom cubà i copropietari de Spirits & Plus, empresa situada a la Garrotxa. El seu Ron Siete Villas 1511 va ser premiat al The San Francisco World Spirits Competition (SFWSC) entre més de 4.000 productes destil·lats. El curiós és que és un rom mig garrotxí, ja que s’elabora mesclant roms envellits procedents de la República Dominicana i de Cuba i envellits durant tres anys en barriques de roure a les Preses.
Un cubà a la Garrotxa és com un torero a l’altra banda del teló d’acer?
He, he, és el que em comenten els que em coneixen. Però aquí hi ha molts paisatges semblants als cubans serra mestra i altres llocs, fins i tot volcans. A Cuba hi ha molta població de muntanya, hi ha uns pobles preciosos. Em recorda la Garrotxa, no hi ha res a sorprendre’s. A més amb el bonic que és aquest entorn, qualsevol se n’enamoraria. És com la zona muntanyenca cubana, amb aquest verd que mai s’acaba. Em recorda molt a Cuba.
Però un relaciona el rom a palmeres i mulates, i aquí no hi ha ni una cosa ni altra.
Aquesta és la part alegre del rom, un l’associa a festa i diversió. Però en realitat és un producte fill de l’agricultura i les arrels. A la Garrotxa falta només una mica de canya de sucre. Hi ha de tota la resta.
Què aporta el clima de la Garrotxa?
L’etapa més important de l’elaboració de derivats de canya de sucre, a part de la destil·lació i la matèria primera, és el que diem añejamiento. És un procés molt lent que es desenvolupa per si sol, la mà d’home poc hi pot fer. Qui fa és la temperatura, els barrils i la paciència. Aquí tenim quasi tot, fins i tot un medi ambient interessant, amb canvis bruscos de temperatura que es donen de la de nit al dia.
No em digui que el rom nota que a la nit refresca.
Les solucions hidroalcohòliques es dilaten i contreuen dins del barril, no estan tranquil·les. Aquest moviment molecular, afavorit pel canvi de temperatura, fa que els components del barril i de la solució es barregin amb més facilitat. Que consti que això és una anàlisi meva, però estic segur que és així. El mateix passa amb un rom que amb un whisky que amb qualsevol beguda destil·lada.
No serà que el rom és volcànic, igual que la Garrotxa?
El rom en realitat no és volcànic, és fogós. Deixa una escalfor a la gola que et posa content.
El rom incita a ballar?
A ballar sí que incita, perquè dilata els vasos sanguinis en els primers glops. En els següents els contreu, però, així i tot, posa sempre la ment molt a l’expectativa i llança els peus al moviment.
És pecat barrejar rom amb Coca Cola?
No, això no és pecat. Això és més aviat l’art de fer malbé el rom i salvar la Coca Cola. Amb això no incito a no prendre-ho amb cola, al contrari, és una manera de salvar-la.
Millor beure’l sol o en companyia?
El rom és per beure en companyia. La primera sensació que et dona és de nostàlgia, i això cal tractar d’evitar-ho, per a això serveix la companyia. La segona sensació és de ballar, i aquí també fa falta companyia, el ball solitari no és bo. Mínim, en parella.
Ja he vist ginebra sense alcohol. Hi haurà també rom?
Per a mi estaria fora del legislat. En tot cas és una beguda amb aroma de ginebra. Quant al rom, la legislació europea dictamina que té un mínim de 37,5° d’alcohol, res per sota d’això pot ser rom. Records de rom, aromes de rom, etc, sí, però no rom.
No li noto gaires ganes de tastar-lo...
Em privaria del plaer de la fogositat, necessito el vasodilatador.
El meu problema és que no sé si m’agrada, perquè l’endemà no recordo haver-lo begut.
Ah, miri, això es diu amnèsia etílica. Ocorre amb totes les begudes en funció de la quantitat. Amb la ginebra no li passarà perquè no en beurà tanta, no és tan agradable, el rom incita a prendre més quantitat. Amb el whisky tampoc, amb tres o quatre copes en té suficient. El rom vol el tercer, el quart, segueix la roda, i no para. El problema és després per arribar a casa. I el següent problema és que quan et despertes no saps qui tens al costat en el llit. Aquesta és l’altra part de l’amnèsia etílica.
