De l’extracció d’una mostra de saliva a la impressió de la informació genètica per obtenir-ne un quadre personalitzat. Aquest és el procés que el metge i investigador mexicà, Juan Roldán, segueix per desenvolupar el seu projecte, Genoma 23, que té com a objectiu convertir l’ADN humà en obres d’art. «Fa setze o disset anys, vaig treballar en un projecte als Estats Units sobre models moleculars de malalties respiratòries. En l’estudi, analitzava l’ADN i de cop em va despertar un gran interès com a expressió artística. A més, vaig pensar que tots tenim una informació genètica diferent i que això plasmat en quadres, podia resultar molt interessant», explica Roldán a aquest diari, qui assegura que mai abans havia experimentat amb l’art. «De petit, acompanyava el meu pare a mirar galeries d’art, ja que li agradava col·leccionar quadres. Llavors se’m va despertar cert interès però no em vaig plantejar dedicar-m’hi fins més endavant».

La idea, doncs, parteix d'una mostra de saliva, un procediment gens invasiu, que el laboratori aïlla i seqüencia en petits fragments de 23 gens. Aquests conformen l'ADN i contenen informació específica de cada persona. Seguidament, s'introdueixen en un algorisme basat en models matemàtics, que ha estat desenvolupat per Roldán en col·laboració amb el grup de recerca Laboratori de Gràfics i Imatge (GILab) de la Universitat de Girona, i així obté la imatge digital única. S’utilitza el mètode d’impressió ultraviolada en LED, que consisteix a aplicar tinta sobre els materials amb la particularitat que l’assecat és gairebé immediat. En definitiva, cadascú tindria una obra d’art gràfic única i diferent que el representaria. «Fins i tot es poden fer quadres de persones que han mort. Al cap i a la fi, obtenir l’ADN és relativament senzill, ja que el trobem als cabells, per exemple», afirma l’investigador.

Juan Roldán ha format part de diversos grups científics i és autor de diversos articles científics. En els darrers anys ha estat investigador principal de diferents projectes a l’hospital Germans Trias ia l’hospital de Santa Caterina de Girona. Actualment combina la direcció de Giromed Institute, a Girona, amb la investigació clínica, en què destaca el desenvolupament d’un dispositiu que evita els roncs, i amb el seu projecte personal, Genoma23. De fet, ja en té d’exposats en una galeria d’art gironina i està previst que participi en la Fira d’Art Contemporani de Madrid, l’any que ve.

La tècnica de Roldán segueix els paràmetres del bioart. Es tracta d’un corrent artístic que proposa la unió d’art, ciència i vida mitjançant la tecnologia. Els bioartistes utilitzen plantes, pell, insectes, gens, bacteris, fongs, cultius de teixits, transfusions de sang animal, ADN i fins i tot el seu propi cos, entre altres elements orgànics per crear les obres d’art. Va sorgir a la dècada dels 90 i cada vegada es va potenciant més.