Marató de música valenciana: «No estem fent merda facilona, ací fem himnes»

Les barraques de la Copa viuran, a partir d’avui, una marató de música del País Valencià amb l’actuació de cinc grups en tres nits, en unes Fires que busquen conjugar les bandes consolidades formacions emergents i que ha valgut el premi a la millor programació de festa major de Catalunya els anys 2014 i 2021 que otorga l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) .

Nega i el Sucio obriran el foc aquesta nit amb Los Chikos del Maíz. Rap polític i social en castellà que després de Girona i Tenerife inicia una gira mundial que els portarà per Argentina, Colòmbia, Mèxic, CostaRica, Alemanya, Bèlgica, França o el Regne Unit. L’àlbum ja llegendari Pasión de Talibanes els va posar en mig del focus musical i polític per sempre més. Compartiran nit amb Vichy Flock i el Senyor Oca.

Demà serà el torn de Lal’ba, Triquell i els valencians La Fúmiga amb les seves lletres fresques, en valencià, a ritme de pop festiu i mediterrani. Havia de passar i Mediterrània i Equilibrios Infititos, els han catapultat a l’èxit.

Finalment, dissabte serà una nit íntegrament de música en valencià, amb la música jamaicana dels ontinyentins Auxili i el rock amb ritmes nous d’Smoking Souls, de la prolífica població de Pego. Girona és la seva darrera actuació a Catalunya abans d’una aturada, potser definitiva, del grup liderat per Carles Caselles. La cirereta de la marató i, probablement de Fesfires, serà l’actuació de Zoo. Serà el tercer cop que la banda de Gandia aterra a la Copa.

El 2015, eren menys coneguts però ja amb la cançó Estiu sota el braç i el 2017, quan ja com a referent de la música en català, van reunir unes 15.000 persones a les barraques. Enguany, la xifra es podria, com a mínim, igualar, en un dels únics concerts gratuïts de la banda valenciana dels darrers temps. Abans del retorn a la Copa hi ha hagut diversos intents fallits per la Covid i temps suficient perquè la banda reclami un tobogan per una piscina d’una illa d’una urbanització cara. Una cançó que promet posar cap per avall la Copa. Perquè Zoo, «no fa merda facilona, fa himnes».