Se li'n pot dir victimisme. Dramatisme. Se li'n pot dir de moltes maneres, al discurs aquell que repeteix Pablo Machín, i que sol ser seguit per alguns futbolistes de la plantilla, en el que cada setmana es dóna molt de mèrit als excel·lents resultats que ha obtingut el Girona durant aquesta temporada comparat amb el pressupost, la història i la massa social dels seus rivals. Pot abusar-ne, de vegades, el tècnic, d'equiparar el seu equip sempre a la baixa i de donar importància al fet de tenir tants punts malgrat els enormes problemes extraesportius que fa temps que envolten l'entitat. De raó, però, tampoc li'n falta. Podria ser una dèria de l'entrenador, però quan se li comencen a afegir els futbolistes, que fins ara havien preferit mantenir-se al marge de tot plegat, la problemàtica comença a fer-se encara més gran. Amb la permanència a la butxaca (amb 52 punts, ja ningú s'imagina que el Girona acabi perdent la categoria), tot i tenir la possibilitat de pujar a Primera a l'abast, als jugadors els comença a pujar la mosca al nas. Fa dos mesos que no cobren, van camí del tercer, les notícies des de dalt no els aporten res de nou i veuen com la data del 9 d'abril (en què s'hauria de sortir del concurs de creditors) s'aproxima sense que hi hagi cap solució ferma. Amb aquest escenari, no és d'estranyar que una veu autoritzada com la del capità Jandro Castro, un jugador que mai sol ficar-se de peus a la galleda i que és dels que prefereixen passar de puntetes per damunt dels temes, alcés ahir la veu més del compte.

Cap a la tardor, la situació, que semblava idíl·lica, es va començar a tòrcer. Els rumors es van convertir en una realitat. El club admetia que no estava al dia dels pagaments amb la plantilla, cos tècnic i amb els treballadors. Era el primer capítol d'un drama que encara no s'ha acabat. Com ha pogut, l'entitat ha anat fent mans i mànigues per intentar conduir la situació de la millor manera possible. A dia d'avui, el Girona deu les mensualitats de gener i febrer, mentre que va camí que passi el mateix amb la nòmina de març. "Està clar que la situació extraesportiva no és gens bona", confessa Jandro. "Els jugadors ens intentem aïllar de tot plegat, però sabem que és molt complicat que no ens repercuteixi. Si tots estem bé, tot plegat anirà millor, però ara mateix hi ha la situació que hi ha: no cobrem, tampoc sabem si el club es vendrà o no, hi ha moltes notícies al voltant del Girona... Per desgràcia, es parla de moltes coses i no pas dels temes esportius", afegeix.

Què en pensa, de tot plegat, el vestidor? "El tema ens està començant a cansar, perquè portem així des de l'octubre. Que si no paguen, que si la venda... Són mil històries que no són gens bones per a l'equip, i més en un any com aquest en què estem donant tant pel club, l'afició, la ciutat i nosaltres mateixos. Crec que els futbolistes no mereixem el tracte que estem rebent", explica Jandro, a qui ja no el convencen les explicacions que rep, com a capità, per part de la cúpula: "Estem informats, però no hi ha solucions. Que em reuneixin per dir-me que encara no cobraré... Per això, millor que no em diguin res. Nosaltres només volem que se solucioni tot".

Reunió amb l'AFE

Luis Gil, representant de l'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) va estar ahir a les instal·lacions de Montilivi per reunir-se amb la plantilla i mirar de conèixer, de primera mà, quina és la situació que viu el vestidor del Girona. L'organisme, conscient que fa dos mesos i mig que els futbolistes no cobren, va decidir escoltar la veu del jugador blanc-i-vermell, alhora que els va informar sobre les possibles solucions que poden dur a terme d'ara endavant.