E

l futbol, com tot a la vida, té la seva part avorrida. La monòtona. La que no sol agradar a gairebé ningú. Cansen les tiranies d'aquells campionats sense emoció, els eterns pols entre només dos clubs o el joc garrepa dels equips porucs que busquen més el resultat que no pas qualsevol floritura estètica. En canvi, també té una altra cara ben diferent. Una vessant més romàntica, que atrapa a pràcticament tothom, fins i tot als més escèptics o als que directament passen d'aquest esport. Aquesta màgia del futbol es nodreix de les alegries protagonitzades per clubs modestos que poden permetre's el luxe de viure els seus propis dies daurats. És l'etapa que ara vol viure el Girona, però que d'altres equips ja han assaborit amb anterioritat. De casos, en la història, n'hi ha uns quants. Sembla, això sí, que aquesta temporada està destinada a presenciar més d'un moment així. Si ho han pogut fer el Carpi i el Bournemouth, als quals ben pocs situaven en el mapa futbolístic fins no fa pas gaire, per què no repetir l'experiència també a Montilivi? Dos casos s'han encadenat en pocs dies. Dos ascensos històrics, de dos clubs que mai havien trepitjat la màxima categoria dels seus respectius països, però que ho faran, de ple dret, a partir de la campanya vinent. Experiències com la que va viure l'Eibar ara fa un any, i com la que podria viure el Girona, sempre que sigui capaç de lligar un ascens a Primera que ara, a falta de set jornades encara, no ho està ni molt menys.

Comencem pel Carpi. Un club centenari, fundat l'any 1909, amb els colors blanc i vermell com a tret identitari, que s'ha refundat en més d'una ocasió però que mai al llarg de la seva història havia arribat a la Serie A. Poc s'ho imaginava a l'entrar en aquesta dècada: el 2010 militava a la Serie D, la cinquena categoria del futbol italià. Uns anys abans, havia estat a punt de fer el salt a la Serie B, però el Monza el va eliminar en el play-off. Havia estat la seva experiència més destacada i d'entre els seus protagonistes hi havia el central Marco Materazzi, que arribaria a ser internacional.

Semblava que aquest seria el destí per al club d'una ciutat d'uns 70.000 habitants. Un equip de la província de Mòdena, a la regió d'Emília-Romanya, que sempre havia viscut a l'ombra dels més grans: Bolonya, Parma, Mòdena, Cesena Piacenza... Tots ells havien tastat l'èxit abans que el Carpi. Fins i tot el Sassuolo, al que té separat per només uns quilòmetres, i que va pujar a la Serie A fa dues temporades. Tot això va començar a canviar fa un parell d'anys. El Carpi va tornar-se a colar en un play-off per mirar de fer el salt a la Serie B. El totpoderós Lecce n'era el rival. Ningú donava dos duros per ells, però llavors ho van aconseguir. La gesta majúscula s'ha produït aquesta setmana. En un campionat en què, ni de bon tros, partien com a favorits, els homes que entrena el veterà Fabrizio Castori, una de les plantilles més joves del campionat, ha fet saltar la banca. Dimarts, contra el Bari, en va fer prou amb un empat (0-0) per segellar el seu ascens a la Serie A, convertint-se així en el vuitè club que no pertany a una capital de província que arriba a la màxima categoria del futbol italià.

El miracle dels "Cherries"

Bon exemple per al Girona és el del Carpi, com també el de l'AFC Bournemouth, un club humil de la costa sud d'Anglaterra, que per primer cop en la seva història jugarà a la Premier League, després d'encadenar en ben poc temps uns quants ascensos i de deixar a tothom amb un pam de nas. Amb un dels pressupostos més baixos de la Championship (la segona divisió anglesa) i amb l'únic objectiu de la permanència, els Cherries, com se'ls coneix, han posat la cirereta del pastís (mai millor dit) amb una temporada per emmarcar.

Ha hagut de bregar molt el Bournemouth, un club que va estar a punt de desaparèixer no fa gaire temps. L'any 2008, amb un deute que fregava els 6 milions d'euros, va rebre una sanció de 10 punts i el descens administratiu a la Ligue Two (quarta categoria), l'últim esglaó del futbol professional a Anglaterra. Tot i els obstacles, es va aconseguir salvar i, fent bé les coses, sense presses i amb el cap fred, va redreçar el seu rumb. El club es va posar al dia econòmicament, es va encertar en la planificació esportiva i els resultats no han trigat a arribar. Al 2013 es va plantar a la Championship 24 anys després de l'últim cop que ho havia aconseguit. I enguany, tot i lluitar contra grans clubs com el Derby County, Middlesbrough, Blackburn, Leeds o Fulham, entre d'altres, l'ha feta grossa. També aquesta setmana, amb una clara golejada al Bolton a l'estadi Dean Court Ground, va aconseguir l'ascens matemàtic a la Premier. Sense passar pel play-off. Com el Carpi. O com busca el Girona, que ja sap a qui cal imitar.