13 de maig de 2015
13.05.2015

Tot seguint les passes del Nàstic

Àngel Morales, membre de l'equip tarragoní que fa nou anys va pujar a la Primera Divisió, considera el Girona un clar candidat a l'ascens i troba un bon grapat de similituds entre aquell vestidor i el que actualment dirigeix Pablo Machín

13.05.2015 | 00:00
Morales (dreta) lluita amb Javi Rodríguez, llavors jugador del Llevant.

Rubén Pérez, Ruz, David García, Lupidio, David Cuéllar, Carlos Merino, Abel Buades, Serrano, Diego Torres, Bolo i Pinilla. Aquest és l'onze titular que el gallec Luis César va escollir el 3 de juny del 2006, ara fa gairebé 9 anys. El seu equip, el Gimnàstic de Tarragona, jugava al camp del Xerez i tenia la possibilitat d'aconseguir l'ascens a Primera de manera matemàtica. No van fallar i el 0-0 final va permetre als tarragonins fer el salt de categoria en una tarda que passarà a la història del futbol català. Des de llavors, cap altre club de Catalunya ha repetit aquesta gesta i és el Girona, en un any per emmarcar, el que li vol seguir els passos. Malgrat els anys de diferència, tots dos equips guarden moltes similituds i a Montilivi segur que s'aposta per calcar aquell final de temporada del Nàstic, que va tancar l'any en segona posició gràcies als 76 punts que va ser capaç d'arreplegar. Un vestidor sense estrelles, una afició que es va anar animant de mica en mica i una segona volta de llibre fan que les diferències entre un i altre club ?siguin mínimes. Un dels integrants d'aquella plantilla, Àngel Morales, explica a Diari de Girona què en recorda, d'aquella etapa (s'hi va estar un any i mig, el de l'ascens i el següent, en el qual l'equip va descendir), i dóna el seu punt de vista sobre les possibilitats del Girona de fer-la grossa.

Incorporat al desembre tot posant el punt i final a una aventura de 10 anys a l'Espanyol (en dues etapes, ja que pel mig també va vestir les samarretes de l'Alabès i l'Hèrcules), Morales va aterrar a Tarragona amb la idea de tornar a recuperar sensacions després d'un any en blanc per culpa de les lesions. Baixava un esglaó i es plantava a Segona A i en ment només hi havia tornar a tenir minuts i ajudar el seu nou equip a mantenir la categoria. "Recordo que quan estava negociant amb el president (Josep Maria Andreu) em va dir que si pugem a Primera signem per una temporada més! Llavors tots ens ho vam prendre com un comentari graciós, perquè el Nàstic estava a mitja taula i l'ascens no era pas el nostre objectiu. Però, de mica en mica, vam agafar una bona ratxa, vam ?aguantar i vam guanyar equips d'entitat com l'Albacete i el Valladolid. Al final, tot va acabar com tothom sap", rememora.

Si l'actual Girona ha hagut de bregar amb transatlàntics com el Betis, Sporting, Valladolid, Las Palmas i Saragossa, aquell Gimnàstic, en la seva segona temporada consecutiva a la categoria després de pujar de Segona B, competia contra el Recreativo, Llevant, Almeria, Xerez, Numància, Valladolid i Sporting, entre d'altres. Clubs amb més història, envergadura, pressupost i que eren molt més favorits per estar a dalt que no pas els tarragonins. "No teníem una plantilla feta per pujar. Hi havia clubs molt més potents. Molts jugadors d'aquell Nàstic no havien estat mai a Primera i la majoria venien de Segona B. Però l'ambient del vestidor va ser clau. Venia d'un equip més professional i em vaig trobar un club molt més familiar. Això també va ajudar", explica. Si fa no fa, tres quarts del que li passa al Girona d'avui dia. Un equip que, després d'un any dramàtic en què es va salvar pels pèls, tenia com a únic objectiu la salvació en una lliga en la qual altres clubs amb més història estaven cridats de bon inici a lluitar per pujar de categoria. Però, el que són les coses: una excel·lent arrencada i haver superat els sotracs de manera encertada ha permès als gironins plantar-se a manca de cinc jornades amb 71 punts i segons a la classificació.

El Nàstic de fa nou anys no va començar tan bé (va perdre 7 dels 12 primers partits) però va aixecar el vol a partir del mes de gener. "El Xerez va fer una primera volta espectacular i ens va guanyar 0-3 a casa. Aquell va ser el punt d'inflexió i a partir de llavors ho vam guanyar gairebé tot", diu Morales. La línia no va deixar de ser ascendent fins que les opcions d'ascens es van disparar. Llavors, com està passant ara a Girona, la ciutat es va bolcar. "L'estadi encara no s'havia reformat i era més petit. Hi anava gent, però en va venir molta més a les últimes jornades. Jugàvem amb el camp ple i això ja ens feia sortir amb un gol a favor al marcador. Recordo aquells últims partits; ens acompanyaven amb l'autocar de camí a l'estadi. I sobretot recordo la rua i la celebració. Va ser espectacular". A tres jornades per al final, a Chapín, el Nàstic va empatar amb el Xerez i es va convertir en equip de Primera. "Es va gaudir com si fos un títol de lliga. La gent ho va celebrar al màxim, sobretot perquè no teníem aquest objectiu".

Nou anys després, el Girona intentarà imitar aquella gesta. Morales creu que l'equip que entrena Pablo Machín ho pot aconseguir i el veu en un bon moment perquè això sigui possible. "No és cap casualitat que sigui segon. Els equips que el persegueixen tenen molta més pressió. Esperem que no falli. És un candidat i el calendari, amb més partits a casa que no pas a fora, és bo. El més important és la inèrcia. Tan de bo que pugin, seria un orgull per al futbol català. M'agradaria que ho aconseguissin".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook