La transcendència del partit ha fet que Pablo Machín hagi decidit emportar-se cap a Ponferrada tots els disponibles. L'expedió, a diferència d'altres desplaçaments, ha marxat avui mateix cap a Lleó amb un vol xàrter directe des de Girona que ha aterrat a Lleó poc després de les 11 del matí i ha enfilat cap al Toralín a mitja tarda per carretera, després del dinar i el pertinent temps de descans. El central Carles Mas està completament descartat per lesió, mentre que els davanters Felipe Sanchón i Jairo Morillas tampoc arribaran a temps per culpa d'unes molèsties que els han fet la guitza al llarg de la setmana.
Al Girona, el futbol li'n deu una. Els astres s'han unit més d'una vegada per salvar la categoria, ja sigui en forma de penal antològic o de victòria heroica per posar la cirereta a una resurrecció inesperada. Però la desgràcia majúscula de fa un any, aquell final de guió cruel i que ben pocs s'imaginaven, va fer tant de mal que el club i l'entorn necessiten una alegria del mateix calibre per acabar-ho d'oblidar. Només dotze mesos després es presenta la primera gran oportunitat per acabar d'enterrar els fantasmes del passat i per passar pàgina de manera definitiva. Sí, fa un any no es va pujar per un gol de Caballero al minut 91. I per què no fer-ho ara? Per aconseguir-ho, la recepta la sap tothom. Superar el play-off és ja un tràmit ineludible però primer, s'hi ha d'arribar. L'últim obstacle es presenta aquest vespre (20.30 hores), a Ponferrada, contra un rival que es juga la vida i en un escenari que evoca records de tota mena als gironins.
Al Toralín, l'anterior temporada, el Girona de Pablo Machín, el mateix equip que durant tot l'any va estar instal·lat a la part alta de la classificació i al qual només se li va escapar l'ascens per un pèl, va encaixar la golejada més sonada de tota la lliga (3-0) i també la derrota més àmplia des que el sorià és l'inquilí de la banqueta de Montilivi. Al mateix Toralín, dos cursos enrere, els blanc-i-vermells protagonitzaven una de les victòries més importants de la seva història: el doblet d'Ortuño i la mà salvadora de Becerra (1-2) van permetre a l'equip salvar una categoria que semblava perduda ben poques setmanes abans. La d'avui serà una altra història, però amb el que hi ha en joc a banda i banda la cita d'aquest vespre es presenta com un duell d'aquells que marcaran el futur més immediat d'un i altre equip. Perquè si el Girona es pot classificar per al seu tercer play-off d'ascens a Primera, el Ponferradina té a les seves mans salvar-se o enfilar el tortuós camí cap a la Segona Divisió B.
De combinacions per acabar o no entre els sis primers classificats, n'hi ha unes quantes. El que està clar, és que una victòria visitant permetria als de Pablo Machín aconseguir el seu objectiu. Guanyant, ja n'hi haurà prou i el que facin els rivals directes serà secundari. Perdent, el més fàcil seria deixar escapar l'actual sisena plaça, però si Alcorcón i Osasuna són incapaços de guanyar els seus respectius partits, la promoció també serà una realitat. I amb l'empat és on s'obre el ventall més ampli de possibilitats. Un punt seria suficient per lligar el play-off, però caldria estar molt atent a la resta de la jornada perquè depenent de quins siguin els resultats, el somni serà o no realitat.
Les bones sensacions d'ara fa una setmana en el duel contra l'Alcorcón fan preveure que Machín no té previst tocar gaire l'onze titular, encara que hi podria haver alguna novetat. Isaac Becerra, si no encaixa una golejada d'escàndol (quelcom que no ha passat en tota la temporada), ocuparà la porteria per tancar la lliga com el Zamora de la categoria. Aday Benítez ocuparà el carril dret i Carlos Clerc la banda esquerra, mentre que segurament es recuperarà el trident de centrals habitual.
Alcalá no va jugar contra l'Alcorcón presumiblement perquè està a només una targeta de la suspensió i el cos tècnic no es va voler arriscar; per tant, el de Mazarrón té molts números de tornar avui a l'onze i asseure a Richy. Kiko Olivas l'acompanyarà per la dreta i Lejeune, qui no s'ha ressentit de la lesió que va patir fa una setmana i mitja a Valladolid, ho farà per l'esquerra.
Pere Pons és inamovible al mig del camp i els dubtes apareixen a l'hora d'escollir els seus acompanyants. Fa sis dies, Machín va apostar per un futbol més ofensiu amb Eloi Amagat i Borja García, però avui al Toralín podria canviar de fórmula per guanyar consistència al mig del camp. L'entrada d'Àlex Granell o de Rubén Alcaraz podria ser una possibilitat, col·locant com a migcampista més ofensiu Eloi o Borja. De combinacions, el tècnic en té unes quantes per escollir. Com també al davant.
Cada dos per tres, la dupla de davanters canvia d'identitat i caldrà veure per qui aposta aquest vespre. Rubén Sobrino va marcar contra l'Alcorcón i torna a un camp que coneix a la perfecció, el que vol dir que el manxec té moltíssims números de jugar. La seva societat amb Cristian Herrera va funcionar prou bé i Machín podria repetir l'aposta. En canvi, si decideix que és millor jugar amb un nou de referència i amb més presència a l'àrea, caldrà veure si es decanta pel pitxitxi Jaime Mata o si juga Dejan Lekic. El serbi, però, fa dues setmanes que ha desaparegut del mapa, tot i que des que va fitxar a l'hivern ha marcat cinc gols.
Un rival necessitat
El Toralín s'omplirà, i amb raó, per veure el duel que el Ponferradina i el Girona jugaran aquest vespre. Mentre els visitants aspiren a tancar la lliga entre els sis primers classificats, la permanència de l'equip del Bierzo està en joc en aquests darrers 90 minuts de la lliga regular. Després de l'empat de la setmana passada al camp del Tenerife, els de Rubén Vega tenen el descens només un punt per sota. Necessiten un millor resultat que el Mallorca, que visita el camp d'un Valladolid que ja no s'hi juga res. Per evitar patiments excessius, els locals han preparat la setmana amb la victòria com a única consigna. Vega té les baixes d'Álvaro Antón i Pablo Infante, tots dos lesionats, així com també del davanter Willian Jebor, convocat amb la selecció de Libèria.
