Dissabte a Girona no hi actuen ni Bruce Springsteen ni U2 ni Coldplay. La música l'hauran de posar Becerra i la seva defensa, Pere Pons i el mig del camp, i Mata, Sobrino o Cristian Herrera amb els seus gols. El fenomen que s'ha viscut aquesta setmana amb la bogeria que s'ha generat per aconseguir entrades per al partit contra l'Osasuna és digna de l'expectació que aixeca un macroconcert de Lady Gaga. I a Girona rarament es viu un efecte similar. O sigui que passi el que passi demà, per poc consol que sigui, sempre quedarà que almenys per una setmana tothom va ser del club de la ciutat. Fins al punt que a un li surten amics de sota les pedres interessant-se si l'entrada del seu carnet ja té propietari.
No parli aquests dies a Girona amb ningú de l'Eurocopa, que potser se'l miren malament. Euroquè? Mentre a França, el país dels dos propietaris del club, Samir Boudjemaa i Jean Louis Dutaret, es disputa l'europeu de seleccions de futbol, aquí les mirades se centren en el que pugui passar demà a la gespa de Montilivi. I aquest cop no s'ha de deixar escapar l'oportunitat. Com a mínim res serà tan cruel com allò del dia del Lugo, quan tothom també era del Girona i s'havia citat a l'estadi per celebrar l'ascens oblidant que, abans, s'havia de certificar.
