Pel tipus de format establert per la Federació, la Copa del Rei acostuma a fer més nosa que servei als equips de Segona Divisió A que s'han d'eliminar entre ells durant dues rondes abans no els arriba l'oportunitat d'enfrontar-se a un equip de Primera. El Girona, durant aquesta etapa moderna a Segona A, ha viscut de tot a la competició, amb anys en què n'ha quedat fora a les primeres de canvi, d'altres on ha superat una ronda i només un en què va poder mesurar-se a un Primera, el Getafe (2013-14). Paradoxalment aquell aparellament amb els madrilenys va fer més mal que bé al Girona, que, amb una plantilla curta i descompensada, va pagar l'esforç a la Lliga, on es va desinflar i enfonsar en descens fins a l'arribada de Pablo Machín. En canvi, enguany i també el curs passat, Machín veu la Copa amb bons ulls i com un bon aparador per repartir minuts entre els jugadors menys habituals a la Lliga per tenir-los activats quan facin falta. És per això que el Girona es pren ben seriosament el partit de demà ja que molts dels protagonistes del partit saben que si queden eliminats els serà molt complicat acumular ritme de partits. Així, homes com Eloi Amagat, Felipe Sanchón, Marí, Saúl García, Coris o Cámara és molt probable que surtin d'entrada.
La visita a Osca de demà suposarà la 38a participació del Girona en una competició on el seus sostre són els setzens de final assolits el 2013-14 amb Ricardo Rodríguez a la banqueta i també la 2004-05 amb l'històric gol d'Eloi Amagat que eliminava el Vila-real (2-1). En la primera participació a la Copa d'ençà de l'ascens a Segona A el 2008, el Girona va eliminar el Nàstic (0-2, amb dos gols de Gabri Gómez) però va caure a la tercera ronda al camp de l'Hèrcules (1-0, gol de Fernando Morán). L'any següent (09-10), el Girona de Cristóbal calcaria trajectòria, superant el Nàstic a la segona ronda (1-0, amb gol de Cañas) i cedint contra el Celta (1-3) en un partit per oblidar. Menys lluny arribaria el Girona de Raül Agné la 10-11 quan cedirien per penals davant l'Osca a Montilivi després d'empatar (1-1). El curs ?següent, l'equip cauria golejat a Riazor contra el Deportivo de la Corunya (5-1) malgrat que Dani Nieto (m.3) havia avançat els d'Agné. Lassad va empatar de seguida (m.10) i a la segona part, els gironins van encaixar quatre gols en un quart d'hora (del m.65 al m.79), tres dels quals de Lassad i un altre de Salomao.
Amb Rubi a la banqueta (12-13) tampoc hi hauria sort i el Girona també quedaria eliminat a les primeres de canvi en perdre a El Molinón contra l'Sporting (2-0). Aquell dia va suposar el debut d'un jovenet Pere Pons en partit oficial amb el primer equip (va entrar al m.60 per Garmendia). El curs següent (13-14), segurament en l'any en què menys interessava avançar eliminatòries a causa de la poca profunditat de banqueta, va ser quan el Girona va signar la millor actuació a a competició. A la segona ronda es va eliminar el Ponferradina (2-1) gràcies a dos gols (m.88 i m.89) de Juncà i Felipe Sanchón. L'Alabès seria el rival a la tercera i els gironins s'imposarien als llançaments de penals gràcies a les aturades de Palatsí després del 0-0 final. Res hi hauria a fer contra el Getafe ja als setzens de final. A Montilivi, a l'anada, l'equip va oferir bones sensacions i va plantar cara als madrilenys. Timor va avançar el Girona però el gol del romanès Marica va deixar quasi impossible l'eliminatòria (1-1). Al Coliseum Alfonso Pérez i amb un equip farcit de baixes i amb jugadors ultraexprimits físicament, el Girona hi naufragaria (4-1).
Ja amb Machín a la banqueta, el curs 14-15, el Girona va eliminar el Tenerife per penals (0-0, de nou amb Palatsí clau) però va caure a Pucela contra el Valladolid (2-0). El curs passat, la loteria dels penals va sortir creu i el Girona va quedar eliminat al Nou Estadi contra el Nàstic després del 2-2 final. El defensa Marcelo Djalo va ferorçar la pròrroga amb el 2-2 al darrer sospir però l'ara jugador del Lugo va ser l'únic que fallaria el seu penal (5-4), cosa que va donar el bitllet als tarragonins.
