El Girona gaudeix de la seva novena temporada consecutiva a Segona Divisió A consolidat com un dels equips grans de la categoria. Tres play-off d'ascens en els darrers quatre cursos i, sobretot, l'estabilitat que ha trobat l'equip amb Pablo Machín a la banqueta i l'entitat, amb l'entrada a la propietat de TVSE Futbol han ajudat a fer del Girona un dels clubs més seriosos i respectats a la categoria de plata. No ha estat un camí senzill perquè per arribar-hi el camí ha estat feixuc i ple de pedres en forma de salvacions agòniques i alguna també de miraculosa. Ara, però, i després de superar les mil i una, el Girona fa tres anys persegueix el màxim objectiu. Les trompades contra el Lugo, Saragossa i Osasuna han fet més madur un equip que enguany està demostrant solidesa, eficàcia i ofici, ingredients que, sumats a la qualitat, només condueixen a l'èxit. La combinació de resultats de l'última jornada ha deixat el Girona amb un coixí de 8 punts respecte al tercer, el Cadis. Es tracta d'una xifra d'autèntic rècord a la 26a jornada des que es va instaurar a la categoria la modalitat d'eliminatòries d'ascens per decidir el tercer equip que pujava (2010-11). I és que des de llavors, cap altre segon classificat havia tingut més de 4 punts respecte al tercer després de 26 jornades disputades. És a dir, que el Girona dobla el màxim avantatge assolit mai per un segon classificat a aquestes alçades de pel·lícula. Motius, tots plegats, per a l'optimisme.
Amb el Llevant disparat des de fa moltes setmanes, l'objectiu del Girona, més que mirar de seguir els valencians, és aconseguir que Cadis, Tenerife, Oviedo -tots a 8 punts dels de Machín- i Getafe a 9, vegin la missió d'atrapar-los com impossible. No ho és, perquè la Segona Divisió A és llarguíssima -resten encara 16 jornades per disputar-se- i això el Girona ho té molt clar. És per aquest motiu que, malgrat que fins ara tot està anant rodat, des del vestidor blanc-i-vermell no es vol entrar en cap espiral de confiança ni de relaxació. Les experiències recents conviden tothom a no fer volar coloms ni dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.
Històricament, ocupar llocs d'ascens directe a la 26a jornada ha estat un bon símptoma. De fet, dels 12 equips, primers i segons classificats, que ho van ser les últimes sis temporades, només tres no van acabar pujant directe (Celta 10-11, Almeria 12-13 i Las Palmas 14-15). Tot i això, la distància que tenien aquests tres equips respecte al tercer classificat era molt menor que la que té ara el Girona. El Celta 10-11 sí que va clavar-se una bona trompada als morros perquè era líder amb 5 punts de marge sobre el tercer i va acabar condemnat i eliminat al play-off. De la seva banda, l'Almeria 12-13, va veure's relegat pel Vila-real al tercer lloc però va assolir l'ascens al play-off contra el Girona. Per últim, el Las Palmas 14-15 tenia dos punts sobre el Betis i també va cedir terreny fins a perdre els llocs d'ascens directe que van ser per als andalusos i l'Sporting. Els canaris, això sí, van pujar al play-off contra el Saragossa, que havia eliminat el Girona amb una remuntada inimaginable (1-4 a Montilivi).
La temporada passada, Alabès i Leganés comandaven la classificació. Els madrilenys eren segons amb 3 punts de coixí respecte a l'Oviedo que van saber administrar a la perfecció fins a l'última jornada, on van ascendir directament al camp del Mirandés sense que el seu perseguidor llavors, el Nàstic, els aixafés la guitarra. La igualtat ha estat la tònica general aquests darrers cursos a la part alta, on la distància entre segon i tercer s'ha mogut sempre entre els 4 punts que tenia el Celta sobre l'Almeria l'11-12 i l'empat entre Deportivo de la Corunya i Recreativo de Huelva la 13-14. És per això que encara destaquen més els 8 punts d'avantatge de què disposa el Girona respecte al seu grup de perseguidors. Els 17 que té el Llevant ja són una altra història. Els valencians superen fins i tot la distància que tenia l'Elx de Fran Escrivà i Ferran Corominas (12-13), que superaven de 13 punts el tercer classificat.
