Exactament, centímetre amunt, centímetre avall, les dimensions de l´estadi d´Anduva són de 105 metres de llarg i 68 metres d´ample. Res d´anormal. Potser no tan llarg com d´altres i un xic més estret que la majoria, però al cap i a la fi, mides que entren dins del que diu la normativa. «Diuen que és més petit que la resta, però si vas allà i el mesures, veuràs que no és així», diu Pablo Machín, tot espolsant-se possibles excuses si avui el Girona no és capaç d´esgarrapar-hi un bon resultat (18.00 hores/La Liga 1,2,3 TV). Molt hi ha en joc, massa, com per començar a buscar arguments que puguin argumentar una possible relliscada. Perquè perdre al camp del Mirandés, tot i que no és l´objectiu, entra dins les possibilitats. Aquell equip a qui tothom donava per mort, ve de guanyar a Vallecas i esgota les seves opcions de permanència. «Ja no queden partits fàcils», diu molt bé Machín, que sap de què va tot això. Els seus, segons en ascens directe, volen seguir com fins ara: sumant. «Qualsevol punt pot ser boníssim», admet el tècnic. Raó la té tota. Però amb un munt de perseguidors que, tot i encara estar lluny no perdonaran ni una sola ensopegada, el millor seria sortir avui d´Anduva amb una victòria per confirmar que aquest Girona va embalat cap a Primera.

Machín, «convençut» que no ha de moure ni un dit perquè els seus jugadors es motivin quan els toca enfrontar-se als equips de la part alta o quan els toca vendre cara la seva pell a Montilivi, tem que un partit com avui, contra un rival de la part baixa i en un dels estadis més menuts de la categoria, se´ls encalli. «Els jugadors estan acostumats a un entorn diferent, amb 15 o 20 mil espectadors. Sempre motiva més enfrontar-se a rivals que tenen més nom. Sembla que Anduva i les circumstàncies del voltant no inciten de la mateixa manera. Però això és un error. Els punts valen exactament a tot arreu. Sigui Miranda com Elx o Almeria».

Si per això li ronda la mosca ­darrere l´orella, tres quarts del mateix li provoca el moment que viu el Mirandés. L´equip d´Álvarez de los Mozos ve de guanyar a fora després d´un any sense fer-ho, amb una remuntada de mèrit al camp del Rayo. Segueix instal·lat en zona de descens, però la necessitat i el fet de jugar a casa són arguments que el converteixen en un rival «perillós». Machín ho té clar. «Quan m´ha tocat anar allà mai ho he tingut fàcil. Estic convençut que estar allà a baix els farà donar un plus. Estan necessitats, però a casa estan més forts que no pas a fora. Ens ho posaran difícil i nosaltres hem de tenir actitud». I ho acaba resumint amb una sola frase: «Hem de demostrar per què nosaltres som segons i ells, en canvi, estan lluitant per no baixar».

Torna Pere Pons

A diferència d´ara fa uns mesos, quan la infermeria de Montilivi estava plena, ara Machín té a gairebé tothom disponible. Richy Álvarez és l´únic descartat; el gallec segueix amb el seu particular via crucis, tot esperant fer net d´una lesió al genoll que no acaba de deixar enrere. Sense Richy, aquesta setmana sí que hi serà Pere Pons, absent fa set dies per sanció. Si el de Sant Martí Vell està disponible, jugarà. Caldrà veure si al costat de Rubén Alcaraz per fer un mig del camp més sòlid o destructiu; o si en canvi l´acompanyarà Àlex Granell, la seva habitual parella de ball. Aquesta segona opció sembla la més factible.

Al darrere no s´esperen gaires novetats. Tot i que Machín assegura que s´ha «estudiat» la possibilitat de posar Bounou sota pals, sembla poc probable que opti per aquesta alternativa. René, si no passa res estrany, jugarà. A la dreta, el perfil més defensiu de Maffeo pot tenir avantatge sobre el tarannà ofensiu de Sebas Coris. A l´esquerra, Aday continuarà a l´onze si no és que el cos tècnic opta per donar entrada a Mojica. Alcalá i Juanpe semblen intocables, mentre que al perfil dret, Kiko Olivas li pot haver guanyat definitivament la partida a Jonás Ramalho.

A dalt, dues opcions. La primera, seguir jugant amb dos interiors (Borja i Portu) i mantenir un sol davanter (que podria ser Sandaza). La segona, apostar pel joc més directe i situar dues referències en atac d´entrada: Sandaza i Longo. Això significaria asseure Borja i deixar a Portu com a mitjapunta. Aquesta mateixa tarda tots plegats sortirem de dubtes.