S'ha acabat allò de dir-ho amb la boca petita, de passar de puntetes. O fins i tot, de ni dir-ho. De repetir que l'objectiu és la permanència, que la barrera són els famosos 50 punts i que si s'hi arriba, després ja es veurà. Això ja és història a Montilivi. El club i l'afició ja semblen haver-se acostumat a lluitar cada temporada per pujar i aquest any les opcions s'han multiplicat d'una manera estratosfèrica. Queden només 12 punts en joc i la diferència que el Girona té respecte al tercer, el Getafe, és de 7. Un abisme. Molt malament haurien d'anar les coses per no lligar-ho. Així ho veu bona part de l'afició i fins i tot el vestidor. Els jugadors ja reconeixen que la feina està mig enllestida. No ho volen donar per fet, perquè encara queden quatre partits, però ningú se n'amaga. Un dels capitans, Aday Benítez, i Johan Mojica, s'encarregaven ahir de traslladar aquest missatge a la zona mixta de l'estadi. Un xic de prudència, però amb l'optimisme per bandera.

Sempre «tocant de peus a terra» i sent «conscients» que la feina no està feta, però la frase que va deixar anar Aday reflecteix una mica com pensa el vestidor blanc-i-vermell a aquestes altures de la pel·lícula. «No pujar seria una catàstrofe», deia. I es justificava: «Ho veiem molt bé. No hem tingut mai tantes opcions com les que tenim ara. Hem de guanyar nosaltres, sí, però tenim coll avall que si no és aquesta setmana, serà l'altra. I si no, la següent». Gràcies a un «molt bon treball» fet al llarg de la temporada, els jugadors del Girona són conscients que la Primera Divisió és a tocar. «Veiem l'ascens», deia Aday. Admetia que ara als de Machín els està «costant» sumar una mica més que abans, però que aquesta és la tònica general. «Cada partit és una final per a tothom. Qualsevol punt costa moltíssim ara». Per això, deia «dubtar» que la resta de rivals directes ho puguin «guanyar tot» d'aquí al final de temporada. «Jo crec que amb menys de cinc punts ho tindrem i que amb una victòria n'hi haurà prou. Jo i tots els companys volem guanyar tots els partits, però crec que amb menys farem».

El principal desig de la plantila seria «guanyar l'Alcorcón» dissabte i poder «celebrar» l'ascens el mateix dia, encara sigui una possibilitat difícil perquè es dependrà d'altres marcadors. Igualment, la missió és sumar els tres punts aquesta jornada i tot i que hi ha optimisme, ningú es fia de l'Alcorcón. «S'hi juguen molt. Nosaltres també, però ells busquen la permanència. Vindran a defensar-se, a esperar-nos i sortir al contracop. Això els farà ser molt perillosos».

Un punt de vista gairebé calcat al de Johan Mojica, qui deia veure «molt a prop» l'objectiu de l'ascens sense fixar-se en el que puguin fer Getafe, Cadis i Tenerife. «Depenem de nosaltres i punt. Anirem a guanyar, a totes. L'Alcorcón vindrà amb necessitat, però nosaltres ens juguem el més maco que hi ha a la Lliga, que és pujar. Estem a només un partit, depenent d'altres. Pràcticament ho tenim aquí. Amb una victòria, si tot va bé, crec que serà suficient. Però sense oblidar els altres tres partits que ens queden, que també seran finals», reflexiona el colombià, qui espera veure un Montilivi «ple» i molt «animat».