Segurament un dels homes més feliços i alliberats coincidint amb el xiulet final de l'àrbitre va ser el tècnic Pablo Machín. Després d'arribar a Montilivi fa tres anys i tres mesos amb el complicat objectiu de salvar l'equip a Segona A, l'entrenador va aconseguir ahir el seu major èxit: pujar el Girona a Primera Divisió. Després de tenir-ho a la punta dels dits en diverses ocasions aquests darrers anys, Pablo Machín va veure ahir com finalment aconseguia tocar el cel.

Les primeres paraules de Machín a la roda de premsa van ser d'agraïment. «Merescudament hem fet realitat un somni. Gràcies a tots els que ho heu fet realitat». Machín va reconèixer que «és cert que ho podíem haver aconseguit abans -pujar a Primera-, però ara tenim un club més madur, amb una estructura més forta. Ara estem millor preparats per jugar a Primera. Potser no som els millors, però som un gran equip i això és el que ens ha permès arribar a Primera».

Machín va continuar dient que «per sort hem tingut una tercera oportunitat que aquest cop sí hem sabut aprofitar. El coixí de punts que vam aconseguir ara fa unes jornades ha estat clau, sobretot en aquesta recta final quan les cames ens han fallat». Altres moments claus de la temporada segons Machín són «el gol de Rubén a Tenerife gairebé amb el temps acabat o les victòries davant l'Osca o el Getafe».

Machín, humil com de costum en ell, també va voler aprofitar l'ocasió per «agrair a tothom que aquests últims anys ha aportat el seu gra de sorra per arribar fins aquí. Sense ells, això avui -ahir- no seria possible».

Una de les claus per aconseguir l'ascens a Primera Divisió segons Machín ha estat que «hem tingut una plantilla molt competitiva. En les últimes jornades sempre hem tingut un contratemps, ja sigui en forma de sanció, lesió o de coses rares, i malgrat tot ens hem sabut sobreposar a totes aquestes adversitats». Machín, que va aconseguir el seu segon ascens a Primera -el va aconseguir abans amb el Numància com a segon-, va donar les gràcies també «a tots els jugadors de la plantilla, per la seva entrega des del primer dia i per superar cops com els que ha rebut».

Preguntat per com s'ha desenvolupat el partit, amb cap ocasió per cap dels dos equips, Machín va ser clar. «Tots dos equips havíem de complir un objectiu i sabíem que aquest resultat ens beneficiava a tots. Crec que ara mateix el més important és el que hem aconseguit i no el com ho hem aconseguit».

A la roda de premsa, Machín també va voler destacar la importància que té per a qualsevol equip tenir jugadors de la terra amb un paper protagonista, com és el cas del Girona amb Àlex Granell, Eloi Amagat i Pere Pons. En aquest sentit, Machín va admetre que «no és fàcil que jugadors de la terra juguin amb el primer equip. Penso que ja des del meu primer any aquí hem fet una aposta per jugar amb jugadors de la casa. Aquella temporada vam aconseguir una brutalitat de punts, 82».

L'entrenador del Girona va explicar que abans del partit «els he dit als jugadors que aprofitessin cada segon de partit i que ho fessin amb enorme responsabilitat, i que quan acabés el partit ho fessin amb la major alegria possible perquè això -l'ascens a Primera- és un èxit molt gran que molts jugadors mai podran viure».

Machín també hi va posar una mica d'humor. «Et diuen: el futbol et deu, el futbol et deu... però no sabia on havia d'anar a cobrar-ho. Finalment ho he aconseguit».

El tècnic, va explicar que «com ja sabeu aquest any he tingut la desgràcia de perdre el meu pare, a qui sempre he admirat. Moltes vegades em deia: 'Creus que et podràs guanyar la vida amb el futbol?' Ara estic convençut que des de dalt estarà orgullòs de mi, i jo evidentment també ho estic d'ell. Aquest ascens és per ell».

Pablo Machín, que té contracte per un any més, va acabar la seva intervenció a la sala de premsa explicant que malgrat que li han sortit moltes nòvies per entrenar diversos equips de Primera la temporada que ve, ell és un home de paraula. «El meu pare em va ensenyar a ser un home de paraula i, si el Girona vol, l'entrenaré el curs que ve a Primera. Temptacions sempre n'he tingut, però avui soc entrenador del Girona i espero seguir sent-ho. Jo sempre he posat de la meva part i ara cal que el club també ho faci».