I va arribar el dia, en què San Mamés, l'imponent estadi de l'Athletic, va parlar en català. Per més sorprenent que soni, però així va ser. La del Girona no era una visita qualsevol. Primer cop en la història que el conjunt català trepitjava un camp emblemàtic com aquell; una bona ocasió per celebrar-ho. La festa no va ser rodona, perquè l'equip no va guanyar, però el viatge quedarà pel record per moltes altres coses. Més de mig miler d'aficionats blanc-i-vermells van aprofitar l'efemèride i la festivitat de l'11 de setembre per desplaçar-se fins la ciutat basca. Es van deixar veure pels carrers de Bilbao, pels voltants de l'estadi i també a dins del camp. La rebuda va ser per enmarcar. De matrícula d'honor. Tracte exquisit pel bàndol rival, amb un fair play que va acompanyar dins i fora de San Mamés. Fins i tot la megafonia va estar a l'alçada.

N'hi ha que van viatjar el divendres. Els més valents. D'altres, ho van fer l'endemà. Alguns, van esperar fins a última hora. No era gaire difícil trobar-se samarretes i bufandes blanc-i-vermelles al Prat, barrejades amb badalls i lleganyes. Ben aviat, un parell de vols van connectar Barcelona amb Bilbao, que rebia els seus visitants amb un cel gris i l'amenaça de pluja. Va aguantar el dia, però la sensació és que plogués més o menys, el gironí s'hagués deixat veure i sentir passés el que passés. A dinar aviat, que el partit arribava d'hora, i després a fer caliu, al voltant de San Mamés, barrejant-se amb la fauna autòctona; una afició fidel, la de l'Athletic, que temia que el Girona els aixafés la guitarra, com abans havien fet d'altres debutants a Primera en el mateix escenari.

Abans del matx, amb els jugadors al túnel de vestidor, va arribar la primera de la megafonia. Com a excepció, va cantar l'alineació del Girona en català. Va fer el mateix amb el partit ja en dansa, quan anunciava els canvis. Amb el xiulet inicial encara per arribar, i després de recitar l'onze gironí, va deixar Gorka Iraizoz pel final. El seu nom va ressonar més fort que la resta i San Mamés va respondre amb una sonora ovació. El porter, que tornava a l'escenari que l'havia vist jugar durant deu temporades, va tenir temps per saludar a tothom. No va tenir un no per a ningú. L'ocasió s'ho valia. Mentrestant, escorats en una graderia i ben amunt, els prop de 600 aficionats del Girona animaven i cantaven. Se'ls va sentir, però el seu so es va anar apagant amb el pas dels minuts, veient que el seu equip feia el que podia però no se n'acabava de sortir. La traca va arribar als 11 minuts. La iniciativa d'alguna de les penyes de l'Athletic, va funcionar. Aplaudiment general per als seguidors del Girona, amb motiu de la Diada de Catalunya d'avui. La resposta, a crits d' Independència! que van ressonar per l'estadi. Festa incompleta, això sí, però amb accent català.