Fred, fa molt fred, però més de 7.000 d'espectadors desafien el dia, l'hora i la climatologia per tornar a fer costat el seu equip. A aquests incondicionals els és igual que el rival sigui el cuer, que sigui dilluns, que siguin les nou del vespre o que faci molt fred. Només pensen en el seu Girona, perquè l'equip comença a ser de veritat, un equip de Primera.
Molts ja no miren qui trepitja Montilivi, els aficionats més antics hi són perquè mai haurien somiat ser-hi i els més novells perquè el que els estira són els colors propis, no si en el rival hi ha un o altre jugador.
I així es fa el caliu, enmig de la fred i de la nit glaçada, i sota les gorres, les bufandes i alguna que altra manta escampada per la graderia.
«Jo hi vaig ser el dia del Barça i el Madrid", diran alguns... «i jo, també el dia de l'Alabés i del Getafe», podran explicar els altres... I seran aquests, els que no miren el rival i els que no tenen por a l'horari ni a la fred, els que hauran ajudat l'equip a fer-se gran i a consolidar-se, en nits glaçades o matins molts freds, allunyats uns i altres de les nits d'embolcall majestuós i de resultats històrics. Aquests més de 7.000 espectadors que ahir eren a Montilivi van ser realment els herois de la jornada. Herois que no van quedar freds per la temperatura sinó glaçats per l'esdevenir que va prendre el partit en la seva última mitja hora.
