08 de març de 2018
08.03.2018
CRISTHIAN STUANI · Davanter del Girona FC.

«Soc una persona poc conformista: tot i que fer 14 gols és una bona xifra, encara en vull més»

Stuani i Girona. Girona i Stuani. Tots dos tenien les seves cabòries a l´estiu; les seves preocupacions i reptes. La sort, per a totes dues parts, és que es van acabar trobant. Va acceptar «el repte» el futbolista i ara no se´n penedeix gens. «La jugada m´ha sortit perfecta», diu. No li falta raó. És titular indiscutible, suma 14 gols en 22 partits i és una de les sensacions de la Lliga. «Però en vull més», declara. A tot això, el Mundial és a tocar. «El més gran que em podia passar», admet, alhora que parla, entre d´altres coses, del seu company Luis Suárez. «La gent el critica pel seu caràcter, però els uruguaians som així al camp. És bon nano i un excel·lent company».

08.03.2018 | 08:07
«Soc una persona poc conformista: tot i que fer 14 gols és una bona xifra, encara en vull més»

Et mira i amb tota la confiança del món t'ho deixa anar: «Dale!» Doncs això, que llum verd, que endavant. A preguntar s'ha dit. És una conversa propera; hi apareixen tòpics, però de tant en tant se sincera. Normal, és un ésser humà, com qualsevol altre. El problema és del futbol i del circ que s'hi ha muntat al voltant, que ha construït una frontera entre els seus protagonistes i la resta de mortals. Ell, Cristhian Stuani (Tala, 1986), t'escolta i respon. Per més gols que hagi marcat (14) aquest curs a Primera; encara que sigui internacional, amic del blaugrana Luis Suárez i que a l'estiu apunti al Mundial, el segon després d'haver anat també al del Brasil (2014). Per més ingredients que l'elevin a una teòrica esfera superior, durant una bona estona xerra de com li van les coses per Girona, del seu passat i present. Fins i tot del futur, encara que de puntetes.

Tot just estem al març, però ja fa jornades i jornades que el seu nom destaca a Primera. Ha rebut gaires ofertes?

Home... Ara mateix en el que em centro, setmana rere setmana, és a seguir-ho fent bé. Com fins ara. En el futbol està clar que quan jugador té diverses bones actuacions i els seus números són bons, crida l'atenció. Tampoc hi penso, estic molt centrat aquí.

40 punts en 27 jornades. La paraula per definir el que heu fet és «increïble»?

Sí. Estem molt feliços. Hem aconseguit el que molta gent ni s'imaginava un temps enrere. La base està en el treball diari, en la fortalesa del grup. També en la fam d'assolir fites importants.

«Increïble» també és la temporada d'Stuani o ja s'ensumava que les coses li anirien així?

Voler-ho, està clar que ho volia. Cada estiu el que esperes és fer la teva millor temporada. Treballo i m'exigeixo per això. En 22 partits he fet 14 gols; trobo que és una estadística espectacular per a mi. Ho gaudeixo. Però en vull més. Soc un jugador poc conformista, això em durà a fer-ne encara més.

Si en vol més, llavors els 22 gols amb l'Albacete, el seu rècord, tampoc està tan lluny!

No! Però hi ha una diferència. Els vaig fer a Segona i això és la Primera Divisió. Tant de bo! Ara serà molt més difícil, això ho tinc clar.

L'altre dia, després del 0-2 a Vila-real, va dir que el Girona no tenia sostre. En té vostè?

Tampoc, com l'equip. Em sento molt bé, estupendament, el meu nivell és bo i estic donant al grup moltes coses. No em marco cap xifra. Anar sumant, pas a pas com l'equip, i augmentar el meu compte golejador.

Dels 14 gols, 7 els ha fet amb el cap. Ningú de les grans Lligues europees n'ha fet més. Li sembla una casualitat, anecdòtic o és la seva especialitat?

El que està clar és que no és cap casualitat. He d'intentar seguir fent-ho així i que l'equip es vegi beneficiat de tot això.

Qui li ha donat més a qui: Stuani al Girona o el Girona a Stuani?

(somriu) Ostres... Molt bona pregunta, aquesta no me l'havien fet mai. És mutu. El club em va seduir, oferint-me un bonic projecte. Jo vaig acceptar el repte i de la millor manera. A dia d'avui podem veure que el Girona ha fet un esforç i ha apostat; i que jo li estic responent de la millor manera possible.

El Girona li ha donat alguna cosa que no ha rebut mai de cap altre dels clubs on ha jugat?

Si et dic la veritat, quan he jugat a Espanya sempre m'he trobat bé. En tots els equips. Anglaterra és diferent; pel futbol, per cultura, en l'aspecte familiar. Girona? M'hi trobo molt a gust. Se m'ha rebut molt bé, hi ha un gran equip humà i així tot és més fàcil.

El que ha trobat a Girona és el millor soci possible: Portu.

I tant! Cadascú té les seves característiques, que són molt diferents entre elles però que es complementen de meravella. Però no només nosaltres dos; Borja també ens dona molt. L'equip, en general. Nosaltres som els encarregats de fer gol, tot i que això ve d'un treball de tots plegats. Sí, fer gol és el més difícil del futbol, però no només és la tasca d'un o dos; és de tothom.

El coneixia a Portu?

La veritat, si soc sincer, la majoria dels companys que ara hi ha al vestidor no els coneixia. Portu inclòs. Per sort i pel nostre bé, ens hem conegut ràpid, hem fet molt bona pinya, com es diu aquí. Això influeix al camp. Per al col·lectiu, mantenir els futbolistes que hi havia l'any passat i veure que ho fan així de bé és una gran alegria.

Ara que hi penso, tant Portu com vostè han jugat algun cop a l'Albacete. N'han parlat?

Sí, sí. Alguna vegada. Tots dos hi vam passar i en guardem un bon record. A mi em va sortir un molt bon any i ell crec que també se'n va endur una bona experiència.

Passi el que passi d'aquí fins al final de Lliga, la temporada del Girona es pot donar per bona?

Per descomptat. Ja tindrem el temps de posar-nos a pensar com ha anat tot l'any, però és evident que l'any serà bo pel que hem aconseguit ja.

Ara es parla d'Europa. És pot somiar amb aquest objectiu?

El que està clar és que el primer objectiu, la permanència, ja l'hem complert. Ara els jugadors i també el cos tècnic hem d'intentar buscar nous desafiaments. Tot i que m'agradaria anar a poc a poc. Està bé que hi hagi eufòria, però ens ha d'influir positivament i no crear-nos cap mena de pressió. Estem fent un bon any i trobo que podem encara aconseguir coses importants. Si toquem de peus a terra, jo crec que sí que pot ser possible.

Una de les ombres, per dir-ho així, del seu any és que no s'ha pogut enfrontar al Barça, ni a Montilivi ni al Camp Nou. És una espina que li ha quedat clavada?

He tingut la sort d'enfrontar-me d'altres vegades al Barça i són partits que qualsevol futbolista els vol jugar. Ha donat la casualitat que, tant a la primera volta com a la segona, ha coincidit que ens hi hem enfrontat en setmanes plenes de partits. Són situacions que obliguen l'entrenador a buscar solucions perquè l'equip no perdi potencial. Sent sincer, és clar que m'agradaria haver jugat contra el Barça.

L'any vinent, no?

Sí, clar. Pot ser.

Contra el Las Palmas va rebre un fort cop al cap i, tot i que en un primer moment semblava que havia estat només un ensurt, va estar de baixa més dies dels esperats. Què li va passar?

Va ser un ensurt al moment. Es va seguir el protocol. El cop va ser fort. Vaig perdre una mica el coneixement. Tampoc va anar a més. Vaig estar una setmana o deu dies per recuperar-me perquè no m'acabava de sentir del tot bé.

Em deia abans que fitxar pel Girona havia estat un repte. Quan li arriba l'oferta, què li passa pel cap?

Va coincidir amb molts objectius personals que jo estava buscant. Les intencions del Girona i les meves anaven cap al mateix camí i van arribar a bon port. Aquest és un any molt important per a mi. Volia tornar a la Lliga espanyola; a més, hi ha Mundial aquest estiu. Buscava un equip que em permetés rendir al meu màxim nivell, com és el cas, tenint continuïtat. La jugada m'ha sortit perfecta.

Ara que parla del Mundial. Què n'espera d'aquesta cita?

És el torneig més important per a un futbolista. I per a mi, la selecció és el màxim que he aconseguit en el futbol. És somiat. Un Mundial és el millor que em podia passar. Tenim una bona selecció.

L'Uruguai a què aspira?

Tenim potencial, tot i que ens agrada anar a pas a pas, sense fer volar coloms. Confiem que aquest pugui ser el nostre Mundial.

Com a mínim, la davantera espanta: a part de vostè hi ha Luis Suárez, Cavani, Maxi Gómez...

És brutal. Els davanters estem fent molts gols, això ens dona molt de potencial. Hi ha jugadors rendint a un gran nivell en les millors lligues d'Europa. Tenim gent jove que estan mirant cap amunt, com Maxi; però també experiència.

Com es viu el futbol en un país relativament petit com el seu?

És el primer esport del país. Els més menuts ja somien amb arribar a la selecció o triomfar a Europa. S'aprèn ben aviat a competir.

Vostè és un dels futbolistes que han estat citats a declarar per la suposada estafa que va suposar el Llevant-Saragossa del 2011. El preocupa?

No m'afecta. És un tema que està en mans dels meus advocats i tampoc hi penso gaire, no m'agrada parlar-ne. No li vull donar gaire importància. Estic molt tranquil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema