«El meu objectiu aquest curs és demostrar al nou tècnic que puc continuar sent important»

Sí. Sens dubte. Primer professionalment perquè veníem d'un any exitós amb el Girona en el qual vam complir amb la nostra obligació de mantenir-nos a Primera. També perquè m'he guanyat el dret a no patir i a saber que seria futbolista del Girona, cosa que després de l'ascens jo i tothom vam tenir alguns dubtes de com respondria a la Primera Divisió. Personalment també ha estat un estiu molt bonic per haver-me casat i el viatge fantàstic que hem fet.

És el tercer any que venen a Manchester a fer la pretemporada. El luxe hi és igual però potser no és com la primera vegada pel fet d'estar-hi més avesats?

Al final passa com tot. Quan quelcom és nou s'agafa amb més il·lusió. Ara que fa tres anys que hi som, coneixem les instal·lacions, la manera de treballar... Professionalment hi ha unes condicions excepcionals per treballar, que és el que venim a fer, però segurament no és allò tan nou del primer any en què investigàvem les instal·lacions i tot ens sorprenia. Venim a treballar, millorar el nostre rendiment i són les millors instal·lacions possibles per aconseguir-ho.

Els nanos del Peralada sí que deuen al·lucinar...

Sí, és clar. A ells els passa com a nosaltres el primer any. Són nois molt predisposats a ajudar-nos i agraïm que hi siguin. Tenim molta sort amb el planter del Girona. Se'ls està formant i educant molt bé. No sé si és feina del club o de l'entrenador del filial però són nanos que venen molt ben educats i no se'ls ha de cridar l'atenció en cap moment.

De moment, dues estades a Manchester han suposat un ascens i una salvació.

Sí, suposo que per això repetim. Al final acumulem moltes sessions en molt poc temps. Tot el que fem aquí trigaríem molt més a fer-ho a Girona. Les condicions climatològiques són diferents i aquí podem acumular moltes sessions de treballa amb l'exigència del cos tècnic i nostra.

Han tingut algun contacte amb representants del Manchester City?

Als jugadors un dia dinant tan sols ens va venir a saludar en Txiki Begiristain. Suposo que pel que fa a cos tècnic sí que han tingut més relació i deuen tenir contacte directe amb Quique Cárcel.

Aquest any no tindran l'arma de la il·lusió del nouvingut. Això es contraresta amb l'experiència del segon any?

La gent diu que el segon any és perillós. Jo considero que ens permet tenir el punt d'experiència. No pagarem la novatada d'anar al camp de l'Athletic, que ens sorprengui l'estadi ple, i perdre la primera part sense saber on som. Ja sabem una mica de què va la Primera, de jugar en grans estadis i de la responsabilitat que tenim. Jo hi veig coses molt positives a la segona temporada. La il·lusió la tenim tots perquè som una plantilla sense grans currículums a darrere. La gent no té dret a relaxar-se. Tots continuem amb fam i necessitat d'incrementar els nostres registres a la màxima categoria. Tindrem un punt més d'experiència però la il·lusió hi serà intacta.

Pot ser dolent fer gaires comparacions amb la temporada passada?

Intentaré sempre evitar les comparacions perquè no seran gens bones per a ningú. Tothom ho farà perquè són números però els equips no seran els mateixos, la plantilla del Girona tampoc i el cos tècnic tampoc. Ens hem de centrar exclusivament a encarar aquest any com un de nou sense voler fer-lo millor que l'anterior ni comparar-lo.

Què suposa el final de l'etapa Machín?

Machín ha deixat empremta al Girona. Ha aconseguit els millors resultats de la història del club en una etapa gloriosa i exitosa en què s'ha pujat a Primera. Ens deixa un llegat molt important i que hem de ser capaços de recordar amb estima. És cert, però, que arriba un moment que eren quatre temporades i mitja amb ell i el canvi és sa per a tothom. Considero que la plantilla també necessitava un canvi. Al final tothom s'acostuma a una manera de treballar i es necessiten aquests canvis per generar il·lusió.

Quins canvis o matisos tàctics vol introduir Eusebio?

Eusebio és una persona que ha entrat molt bé al grup. Té un feeling amb la plantilla realment positiu. Continuant amb la línia exitosa dels últims anys, intenta aplica uns matisos, que no són petits sinó grossos. Per exemple, ser dominadors del joc a través de la pilota, que això no vol dir que l'equip perdi la verticalitat ni la fam de pressionar el rival al seu camp. Hem de trobar l'equilibri entre allò que fèiem bé els darrers temps i el que vol el míster. Tot passa per ser dominadors amb la pilota. Aquesta manera d'entendre el joc va en sintonia amb la nostra plantilla i ens aportarà grans resultats. Acumularem molta gent per dins, això no ho canviarem, i el sistema és màgic perquè tenim uns carrils que ens donen superioritat en atac i defensa.

Té un tarannà gaire diferent Eusebio al de Machín?

Sí. Són maneres diferents d'entrenar. Les dinàmiques i les metodologies són diferents però no vol dir que sigui millor l'un que l'altre. Tots dos volen rigor i disciplina però Eusebio ha vingut amb un cos tècnic que es preocupa de ser molt proper al futbolista i de transmetre-li tranquil·litat. Machín va aconseguir extreure un rendiment segurament per sobre del normal als jugadors, però potser no tenia aquest tarannà tan proper cap al jugador.

Hi ha neguit al vestidor per la manca de fitxatges?

Gens. El volum de la plantilla és prou important per competir. Anys enrere sí que érem pocs i hi havia necessitats. Ara tenim la base dels que hem aconseguit bons resultats. N'arribaran. Són necessaris i benvinguts.

L'objectiu és salvar-se com sigui o el club els ha trasnmès alguna altra intenció?

Pensar en fites més altes seria el primer gran error. El club és conscient al cent per cent que el gran objectiu del Girona és mantenir la categoria. S'està fent un projecte perquè d'aquí a uns anys puguem ser més ambiciosos però de moment no podem pensar en res més que salvar l'equip. Tot el que sigui quedar per sobre del descens serà un èxit per celebrar. L'objectiu únic ha de ser salvar l'equip i l'any que ve encarem la tercera temporada a Primera.

Ha demostrat que pot jugar, ser titular i marcar a Primera. Quin repte es marca enguany?

Els últims anys havia aconseguit amb molt d'esforç i sacrifici la confiança de Machín. Li estic eternament agraït per tot el que em va donar i fer rendir. Ara tinc la reinvidicació personal de convèncer el nou cos tècnic. Tots comencem de zero. Els que no jugaven voldran convèncer-lo i els que ho hem fet doncs transmetre que no era casualitat. La meva il·lusió és continuar sent important amb el nou cos tècnic i reivindicar-me altre cop.

Es fa estrany treballar sense l'Eloi Amagat al costat?

Sí, molt. Per tothom. Sobretot per als gironins que teníem una relació exageradament estreta, fins i tot com amics. Era el gran conseller meu i d'en Pere que ens felicitava quan ho fèiem bé però ens exigia quan les coses no anaven bé. El club el trobarà molt a faltar.

L'estadi es continua ampliant, disposen d'unes instal·lacions noves de trinca a Caldes, hi ha una residència pel planter. Com viu com a gironí el creixement del club?

Em fa una il·lusió personal haver vist el creixement del club i haver-ne estat un dels protagonistes. Sobretot el que m'omple més d'orgull és l'herència que deixarem. Pensar que gràcies als èxits esportius, el Girona pot créixer i tenir una afició més massiva és el que em fa més feliç. Més que els èxits personals.