07 de octubre de 2018
07.10.2018
Diari de Girona

El Girona d'Eusebio no sap què vol ser quan sigui gran

La indefinició en el dibuix tàctic, amb canvis cada partit, ha acabat esborrant l'ànima que tenia l'equip i encara no n'hi ha donat cap de nova

07.10.2018 | 00:02
Portu, lamentant-se ahir a Montilivi.

Ahir, en la roda de premsa posterior a la derrota contra l'Eibar, Eusebio va demostrar que l'autocrítica no li fa por i, segurament pecant de ser massa sincer, va reconèixer que «hem de definir millor el nostre esquema de joc, encara no el tenim; no ho hem aconseguit». En altres paraules, després de vuit jornades de Lliga, el Girona no sap a què vol jugar ni tampoc té clar si el seu dibuix tàctic de base és el d'un equip de defensa de tres i dos carrilers per ser sòlids al darrere i sortir al contracop o, per contra, un que jugui amb una línia de quatre al darrere i que aposti per acaparar la possessió de la pilota. En altres paraules, un equip amb el «segell Machín» o un altre més fet a mida d'un «fill de Cruyff». Els dos models són bons i poden funcionar. El problema és que, de moment, el Girona no és ni una cosa ni l'altra. No sap què vol ser quan sigui gran.

El gran moment de Cristhian Stuani, que envia al fons de la porteria rival gran part de les pilotes que toca, amaga, o com a mínim dissimula, bona part de les mancances d'un Girona que, ara mateix, sembla encara debatent-se en uns dubtes més típics de pretemporada que no pas quan ja s'arriba a la segona aturada per a seleccions del curs. El partit d'ahir va ser un nou exemple d'aquesta indefinició. Si la setmana passada, a Osca, Eusebio havia començat amb una defensa de quatre i va haver de refer el dibuix al descans, contra l'Eibar va haver-hi més novetats per intentar arribar a aquesta impossible, o com mínim complicada, quadratura del cercle que busca Eusebio des de l'estiu. És a dir, ser un equip que tingui la pilota, com li agrada en ell, però que arribi a dalt amb la mateixa velocitat que ho feia la temporada passada. I a l'hora de la veritat, com per exemple en la primera meitat d'ahir contra un rival de la «mateixa lliga», el Girona ni tenia la pilota, per molt que Eusebio hagi fet passar ja Douglas Luiz per davant de Pere Pons com a parella de Granell, ni feia mal per les bandes. Ni per la dreta, on Pedro Porro corre per darrere de Portu ni per l'esquerra, on Aday té tot l'espai del món, perquè ni Muniesa és carriler ni Borja García extrem. Un equip asimètric en les bandes i ple de batzegades en el joc que, després d'una primera meitat on va aconseguir endormiscar els eufòrics nens acabats de baixar dels inflables del «Family Day», accelerar-se després del descans quan va començar a buscar el Portu de la passada temporada. El problema, però, és que el davanter murcià no sembla el mateix de fa uns mesos. Ni tan sols és el que es va exhibir en l'amistós de l'estiu contra el Tottenham. Portu no va poder (saber) culminar cap de les seves dues cavalcades i els que van anar sortint de banqueta -Lozano, Doumbia i Roberts- tampoc van poder salvar la papereta a Eusebio.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit